Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Teššub
Mitologia
Divinitat hurrita principal.
Era el déu de la tempestat i, per tant, del llamp, de la pluja i de la fertilitat Fou adorat en moltes localitats de l’àrea hurrita, com Kahat, on tenia el santuari principal, a Alep, etc, i també al país hitita —on fou assimilat en època tardana al déu de la tempesta local—, a Urartu, a Elam, etc Hom el representava amb figura humana, amb un vestit curt, cobert el cap d’un casc o d’una tiara i portant a les mans el llamp i una destral o bé una maça La seva muller era Ḫebat, representada com una matrona, que fou assimilada també pels hitites a la deessa sol d’Arinna, llur divinitat principal…
Indra
Mitologia
Divinitat índia, de l’antiga mitologia vèdica, que viu al cel i a l’atmosfera.
Reguladora del temps i dispensadora de la pluja, té, com el Júpiter clàssic, el llamp i el tro com a atributs
Adad
Mitologia
Déu de la tempesta del panteó sumeroaccadi, probablement d’origen hurrita.
Anomenat Iškur a Sumer i a Hadad pels arameus, controlava les pluges i produïa les inundacions anuals Fou especialment venerat a Assíria i tingué temples en diverses ciutats de Babilònia Era representat amb un llamp a la mà
ciclop
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, gegant que tenia un sol ull al mig del front.
Segons Hesíode eren tres Brontes, Estèrope i Arges, fills d’Urà i de Gea, els quals forjaren el llamp amb què Zeus derrotà Cronos Segons Homer eren éssers salvatges dedicats a la ramaderia, que vivien en coves i eren antropòfags, entre els quals Polifem Eurípides escriví el drama satíric Kýklōps El Ciclop , on utilitzà el tema homèric, i hi afegí un cor en què participaven Silè i uns sàtirs
Tifó
Mitologia
En la mitologia grega, monstre que personifica els terratrèmols i les erupcions volcàniques.
Fill del Tàrtar i de Gea i germà dels gegants , es rebellà contra Zeus aquest, però, amb el seu llamp, el precipità al Tàrtar, on continua turmentant eternament la terra que el cobreix Segons Èsquil, la seva sepultura es troba a l’interior de l’Etna Diverses llegendes li atribueixen també la paternitat d’altres monstres i gegants L’art antiga l’ha representat sovint en pintures de vasos amb forma humana a vegades alada i amb extremitats de serpent
Posidó

Posidó d’Artemisi
© Fototeca.cat-Corel
Mitologia
Divinitat grega, identificada pels romans amb Neptú.
Rei de les mars i de les aigües, habitava a les profunditats marines i solcava les ones damunt un carro d’or Figura principal del panteó hellènic —inferior només a Zeus—, la seva potència es manifestava en els moviments tellúrics i marins Tenia com a símbol el trident, amb el qual feia brollar les fonts, i, segons el parer de molts, fou el creador del cavall Apareix també vinculat amb el toro i hom li atribueix la paternitat de monstres que personifiquen la violència de la natura i també la d’uns pobles fantàstics i terribles, com els dels lestrígons i els ciclops ciclop…
Dionís
Mitologia
Divinitat grega d’origen frigi o traci.
El seu culte fou propagat segles IX-VIII aC a partir de la Jònia i s’establí principalment a Beòcia Després de les conquestes d’Alexandre a l’Orient, fou identificat amb unes altres divinitats, com Bacus a Roma, Osiris a Egipte i Sama a l’Índia Segons la llegenda, Sèmele, la seva mare, abans que nasqués Dionís, fou fulminada per un llamp perquè volgué contemplar el seu amant, Zeus, en tota la seva glòria, i el fill hagué de viure, fins a néixer, dins la cuixa del seu pare Confiada la seva educació a les nimfes, se li accentuà el caràcter de déu de la natura, protector de l’…