Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Lavínia
Mitologia
Segons l’Eneida, filla del rei Llatí.
Casada amb Enees, aquest donà el seu nom a la ciutat que fundà, prop de la mar, a costa del Laci En l’obra poètica de Salvador Espriu, amb el nom de Lavínia és designada la ciutat de Barcelona
Odin
Mitologia
Déu suprem de l’antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l’antic alt alemany Wuotan.
Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops d’altres…
Soter
Mitologia
A l’antiguitat clàssica, títol (del grec Σωτήρ, ‘Salvador’) atorgat a diverses divinitats gregues, en particular a Zeus, per indicar llur poder salvador davant els perills.
El seu corresponent llatí és sovint el qualificatiu sospes A l’època hellenística, el títol de Soter fou atribuït també als reis Ptolemeu I Soter, etc
Acca Larència
Mitologia
Deessa itàlica venerada com a protectora de les collites.
Considerada muller del pastor Fàustul, hom diu que crià Ròmul i Remus Per la seva condició de prostituta lupa , en llatí hauria estat origen de la llegenda de la lloba que alletà els dos bessons
Bes
Mitologia
Música
Semideu o geni dels antics egipcis, representat en forma d’infant deforme, amb cua de lleopard, protector de maleficis i patró de la música i del ball.
Esdevingué molt popular en el culte domèstic Els fenicis l’adoptaren i en difongueren el culte, i hom en troba figuretes a Cartago i a Tharros A Eivissa donà probablement nom a l’illa Ibusim , en llatí Ebusus , i és el símbol gairebé únic de les monedes encunyades durant l’època púnica Els numismàtics eivissencs l’anomenen Cabir
Circe
Mitologia
Màgica, filla del Sol i de Perseis que habità a la mítica illa d’Eea, la qual hom ha localitzat al Circeo (Itàlia).
Segons l’Odissea transformà en porcs els companys d’Ulisses, però aquest els alliberà i s’escapà de la metzina de Circe amb l’ajut d’Hermes De l’heroi, amb el qual visqué tot un any, Circe tingué Telègon, Cassífone i, segons unes altres llegendes, Llatí, epònim dels llatins, Anties, Àrdees i Rom, epònim de Roma
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
trions
Mitologia
Nom donat pels antics astrònoms al conjunt de les dues Osses, d’acord amb la mitologia celeste que comparava l’Ossa Major i l’Ossa Menor amb dos bous (en llatí, triones) que llauraven a la regió àrtica.