Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
les Gràcies
Les tres Gràcies (detall), representació que féu Sandro Botticelli (1444-1510) de les divinitats de la bellesa conegudes amb els noms d’Eufrosine, Talia i Aglae
© Corel Professional Photos
Mitologia
Divinitats de la bellesa, filles de Zeus i d’Eurinome (o d’Hera), que a l’origen devien ésser potències de la vegetació.
Amb les Muses habitaven l’Olimp i formaven part del seguici d’Apollo Eren conegudes com a Eufrosine, Talia i Aglae, i en l’art grec primitiu hom les representava en forma de joves donzelles vestides, abraçant-se o donant-se les mans Posteriorment, tant en l’escultura Escopes, Praxíteles com en la pintura, es generalitzaren llurs figures nues, portant atributs musicals o florals lira, rosa, murta Entre llurs representacions cal esmentar les de S Botticelli, Rafael, H Baldung, Tintoretto, T Zuccaro, PP Rubens, G Pilon, A Canova, B Thorvaldsen i JJ Pradier
Xiuhtecuhtli
Mitologia
Divinitat nàhuatl del foc, també coneguda per altres noms.
Era considerat com a pare i mare de tots els déus i protector de totes les transformacions de la matèria Era representat com un vell nu amb barba negra, i portava al cap una corona de paper i plomes de quetzal a la mà duia el tlachialomi , per tal de descobrir tota cosa oculta Li eren sacrificades perdius, i la diada de la seva festa hom no podia menjar res de cuit cada quatre anys la festa era més solemne hom portava els fadrins al temple i els eren perforades les orelles, com a signe de dedicació
Silvà
Mitologia
Déu romà, similar a Faune, protector dels boscs i dels ramats, que fruí d’un culte domèstic junt amb els déus lars i penats.
Tingué atribucions semblants a les dels sàtirs i silens grecs, i fou identificat amb Pan i altres déus bàrbars Era invocat amb els noms de Sanctus, Pater, Custos, Pomifer i Silvester
drac
Mitologia
Prototip del monstre marí primordial.
El drac és considerat com a enemic dels déus i dels homes, i contra ell lluiten els herois Hèrcules o sant Jordi A la Bíblia rep els noms de Leviatan i Rahab
Āditya
Mitologia
Divinitat celestial vèdica.
Originalment eren set i després hom amplià el nombre a vuit i, finalment, a dotze aquest nombre corresponia als signes del zodíac Eren filles d’Aditi i regides per Varuṇa Personificaven, com la seva mare, l’extensió infinita Comprenen, segons diverses fonts el sol amb diferents noms i els déus Indra, Vixnu, Mitra, etc
El
Mitologia
Forma hebrea del nom genèric amb què hom designa la divinitat en les llengües semítiques (ugarític: ’l; accadi: ilu; àr: ilāh).
A la Bíblia surt poc, però apareix tant en noms geogràfics Bet el i de persona Emmanu el com en formes compostes de la divinitat sobretot en la d' El-Šaddai, 'Déu omnipotent’ En els mites cananeus, El havia estat pare de tots els déus Entre els semites de Mesopotàmia era el déu més venerat, si no el principal, ja al període presargònic ~2500 aC
Thor
Mitologia
Divinitat dels pobles germànics, anomenada també Donnar (‘tro’).
Fill primogènit d’ Odin i de Jord, era el defensor dels déus i dels homes contra adversaris monstruosos i era simbolitzat pel seu martell Mjölnir El seu culte fou molt difós, tal com ho testifiquen nombrosos topònims teòfors Thorvi, Thorsholf, Thorslunda, etc, i era, sobretot, venerat pels vikings, que es consideraven el poble de Thor Equival a l’Indra vèdica o a l’Hèracles hellènic els romans l’identificaren amb Júpiter d’on els noms Thursday i Donnerstag en comptes del llatí dies Jovis conservat en les llengües romàniques Fou el déu que resistí més la influència del cristianisme
Atena
Atena Pàrtenos
© Fototeca.cat
Mitologia
Deessa grega de la saviesa i de la intel·ligència, de les arts i de les ciències, i, en general, dels dons de la civilització: ensenyà als homes l’art de navegar, de filar i de teixir.
Era també la deessa de la guerra i de les victòries militars i de la pau, per la qual cosa hom la representà amb casc i llança Filla de Zeus i de Metis, nasqué, ja armada, del cap de Zeus, que havia devorat Metis quan aquesta encara la duia al si Deessa verge, fou coneguda amb els noms de Pallas donzella i Partenos verge Fou protectora d’herois i patrona de ciutats i fortaleses gregues, sobretot d’Atenes, on cada quatre anys li eren dedicades les festes panatenees i el Partenó era el seu santuari principal Els romans la identificaren amb Minerva La deessa Atena fou representada…
musa
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega, cadascuna de les nou filles de Zeus i de Mnemòsine.
Divinitats del cant i de la dansa, llur nombre i llurs noms foren ja fixats a la Teogonia hesiòdica Venerades com a nimfes de les fonts, l’origen de llur culte sembla ésser l’Olimp, a la regió de Pieria d’on els ve el sobrenom de Muses Pièrides, o l’Helicó, davant el Parnàs, on hi havia la font Hipocrene, obra del cavall alat Pegàs Hom creu que Apollo Musageta guiava llurs cants i llurs danses, i així foren celebrades pels poetes en la poesia antiga i, posteriorment, en l’obra de diversos autors, fou norma d’invocar-les en començar qualsevol cant poètic A l’època hellenística fou…