Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Egeu
Mitologia
Rei llegendari d’Atenes i pare de Teseu.
Creient, erròniament, que el seu fill havia estat vençut en una expedició contra el Minotaure, es tirà a la mar que, des d’aleshores, porta el seu nom
Dànaos
Mitologia
Pare de les danaides i germà d’Egipte.
Regnà a Argos durant cinquanta anys Hom li atribuí la fundació de la ciutadella d’Argos
Aliyan
Mitologia
En la mitologia ugarítica, fill de Baal i repetició dels poders del seu pare.
Déu de la vegetació i de la humitat enfront del seu germà Mot, déu de la sequedat Els dos germans representen el cicle complet de les estacions
as
Religions del centre i nord d’Europa
Mitologia
En la mitologia germànica, cadascun dels dotze déus principals, el pare dels quals era Odín.
Vivien a Asgard, el cel dels germànics, on cada as tenia el seu palau
Tíndar
Mitologia
Rei llegendari d’Esparta.
En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides
Pèlops
Mitologia
Heroi grec, fill de Tàntal, rei de la Lídia.
Estirp de la família dels Pelòpides, fou occit, de petit, pel pare Tornat a vida pels déus, vencé el rei Enomau de l’Èlide i es casà amb la filla d’aquest, Hipodàmia La literatura i l’art antiga s’inspiraren sovint en el mite Considerat pare de molts fills, hom li atribuí la fundació dels Jocs Olímpics, però, segons els mitògrafs actuals, Pèlops no fou altra cosa que l’heroi epònim dels Pelopes , poble d’existència real, o mític, que degué donar el nom al Peloponès
Nereu
Mitologia
Divinitat grega, fill del Pont i de Gea, pare de les nereides i protector de la mar en calma.
Era representat com un vell, i hom li atribuïa dots profètics, motiu pel qual fou consultat per Paris i Hèracles Es negà a donar consell a aquest darrer per a trobar les pomes d’or del jardí de les Hespèrides, i es transformà repetidament, fins que hagué de cedir davant els seus valerosos estratagemes
Odin
Mitologia
Déu suprem de l’antiga religió nòrdica, corresponent al saxó Wodan i a l’antic alt alemany Wuotan.
Procedent, segons sembla, d’una tradició religiosa pregermànica, el seu nom va vinculat amb una idea de ‘furor’ que és a la base de l’endevinació poètica en llatí, vates Fill de Borr i de Bestla, pare de Bardl, en el panteó germànic figura com a “pare universal”, “governador del cel i de la terra” i “Creador”, però manca dels trets olímpics de les divinitats supremes dels altres pobles indoeuropeus En ell abunden els caràcters funests el seu poder limitat només pel fat deriva d’un suprem saber màgic, aconseguit en la font de Mimir , en canvi d’un ull fet parallel al dels ciclops d’altres…
Autòlic
Mitologia
Fill d’Hermes i avi d’Ulisses.
Del seu pare rebé el do de robar sense ésser mai sorprès Ensenyà a Hèracles l’art de la lluita
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina