Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Juno
Mitologia
Deessa romana, assimilada a Hera, que, amb Júpiter, el seu espòs, i Minerva, integrava la tríada capitolina.
Protectora de les dones romanes, sobretot les que tenien uns drets efectivament reconeguts, presidia els deslliuraments En honor seva hom celebrava, a les calendes de març, la festa de les matronalia
Júpiter
Júpiter
© Fototeca.cat
Mitologia
Déu màxim del panteó romà i cap de la tríada del Capitoli (amb Juno i Minerva), fill de Saturn i de Cíbele (o Rea).
Assimilat a Zeus , la seva importància en la religió romana anà creixent a mesura que es consolidava l’estructura política de Roma Garant dels tractats, presidia les relacions internacionals Durant la república, els mandats polítics començaven sota la seva invocació Els emperadors es posaren sota la seva protecció i algun pretengué d’ésser-ne una encarnació
Vesta
Restes del temple de Vesta al fòrum de Roma
© Fototeca.cat
Mitologia
Divinitat dels romans i dels llatins que presidia el culte del foc domèstic i del foc públic.
D’origen molt discutit, mentre que alguns sostenen que el seu culte és antiquíssim i que no fou important, d’altres el consideren procedent de Grècia, com sembla indicar la connexió del seu nom amb el grec Ἑστία/ * ἑστία Venerada públicament en el temple circular aedes Vestae del fòrum com a Vesta publica populi romani , s’encarregaven del seu ritual les verges sacerdotesses anomenades vestal Invocada en el cas de calamitats ciutadanes, li foren consagrades unes festes, les Vestalia , que se celebraven anualment del 7 al 15 de juny August li dedicà un nou temple al Palatí 12 aC…
Baal
Mitologia
Nom de la divinitat masculina suprema entre els pobles semites occidentals: fenicis, cananeus, i àdhuc hebreus.
Significa ‘senyor’ i presidia la terra conreada, la pluja més tard esdevingué déu del Sol i del Cel La seva parella femenina fou Baalat, identificada després amb altres deesses Correspon a l’Adad mesopotàmic i al Hadad sirià El seu animal representatiu era el toro Fou representat com un home jove amb un casc decorat amb banyes, amb una maça en una mà i llançant llamps amb l’altra mà Els texts d’Ugarit el presenten com a fill d’El i d’Ašerat, però en conflicte amb aquest i amb la resta de la seva descendència, especialment amb Mot, el qual ell occí després de baixar als inferns acompanyat del…
Thot
Mitologia
Déu egipci originari de l’Hermòpolis del delta i després divinitat principal de l’Hermòpolis de l’Alt Egipte, on presidia una ogdòade d’acord amb la doctrina hermopolitana (religió egípcia).
Primitivament una divinitat lunar, més tard fou adorat sobretot com a déu de la saviesa, de l’escriptura i del còmput del temps Escriba dels déus, esdevingué, lògicament, patró dels escribes i dels mags Tingué així mateix un paper en la llegenda osiríaca, on es mostra favorable a Osiris i al seu fill Horus Intervé també en la famosa escena on és pesat el cor psicòstasi del difunt davant el tribunal osiríac Els egipcis el representaven com un home amb cap d’ibis, bé que una tradició en feia un babuí Tenia la deessa Šešat com a companya En època grecoromana 323 aC-395 dC fou assimilat a Hermes