Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
gripau
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels procels, de la família dels bufònids, de cos arrodonit i inflat, i pell amb berrugues.
Habiten en llocs humits i sota les pedres El gripau comú Bufo bufo ateny 5-8 cm de longitud en els mascles, i 8-10 cm en les femelles té la pell verrucosa, les glàndules paròtides molt grosses i la boca ampla i sense dents Habita sota les pedres i surt de nit per nodrir-se d’insectes i cucs, i emet un crit característic Fa la posta dins l’aigua És inofensiu i beneficiós Habita a tot Europa, a l’oest d’Àsia, i és comú als Països Catalans Són semblants a ell el gripau corredor Bufo calamita , que és més petit que el comú, amb una ratlla groga a l’esquena, i és comú als Països Catalans el…
urodels
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels lepospòndils.
Es caracteritzats perquè tenen el cap unit al cos per un coll curt, el tronc més o menys allargat i generalment proveït de quatre potes curtes de dimensions iguals, les anteriors amb quatre dits i les posteriors amb cinc, i una cua molt desenvolupada Les dimensions oscillen molt entre 4 i 150 cm segons les espècies El cap és bastant petit, respecte al cos, deprimit i amb el musell arrodonit Les potes poden ésser desproporcionadament curtes amb relació al cos, i en alguns casos, com en els sirènids, manquen les posteriors Els dits poden ésser units per una membrana, o no, i ésser…
al·ligàtor

Alligator sinensis
J. Patrick Fischer (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels cocodrils, caracteritzats per un musell arrodonit, cap llarg i aplanat, un envà format pels ossos nasals i una depressió a la mandíbula superior per a allotjar la quarta dent de la inferior, la qual no és visible quan l’animal tanca la boca.
Aquests trets el distingeixen del cocodril, amb el qual, però, comparteix l’hàbitat i els costums El gènere només comprèn dues espècies, una pròpia de la Xina A sinensis i l’altra de l’Amèrica del Nord A mississippiensis L’alligàtor americà és el més conegut i ha estat molt perseguit per la seva pell la llei només protegeix els exemplars joves, i així hom troba molt rarament en llibertat individus de més de 2 metres de llargada, bé que sembla que poden atènyer els 4,5 metres, com es comprova quan són criats en granges, ara ja bastant usuals als EUA L’alligàtor té un paper ecològic…