Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
rànids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs que es caracteritzen per la manca de les falanges intercalars cartilaginoses i pel fet de presentar la cintura escapular soldada a la part mitjana i les vèrtebres sacres amb les apòfisis transversals no dilatades.
Són de dimensions mitjanes o relativament grans Saltadors, excavadors, arborícoles, àgils i elegants, ocupen els hàbitats més variats, però en general són formes de vida aquàtica, bé que alguna torna al medi híbrid només en el moment de la reproducció Difosos per tot el planeta, habiten majoritàriament a l’Àfrica El gènere Rana és el més important de la família
reineta
reineta
© Fototeca.cat
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, caracteritzat pel fet de tenir el cos esvelt, d’uns 3-4 cm, potes llargues i primes i els dits acabats en discs adhesius, la qual cosa li permet d’enfilar-se pels arbres amb molta facilitat.
Té la pell llisa i lluent, de color verd viu amb variants possibles, i una línia fosca al llarg de tot el flanc De costums nocturns i grimpadors, habita en llocs humits, a la vora de rierols i estanys, sovint en grups més o menys nombrosos, en indrets de vegetació densa arbustiva a la meitat nord de Catalunya Quan arriba l’època de la reproducció, els mascles fan xiscles eixordadors, que serveixen de reclam per a les femelles
ofegabous
Herpetologia
Amfibi del grup dels urodels.
És un tritó que pot arribar a fer 30 cm de longitud Té el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals, que són de color taronja, groc o blanquinós, formats per la pressió de les costelles La pell és berrugosa, menys a la part central del ventre La coloració dorsal varia del gris groguenc al verd oliva, mentre que la part ventral és de color verdós clar Es considerada una espècie de plana, termòfila i capacitada per viure en medis secs Per a la reproducció escull aigües estancades S'alimenta de crustacis d'aigua dolça i d'insectes aquàtics És present a la península Ibèrica, excepte al sector…
salamandra

Salamandra
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Gènere d’amfibis urodels
, de la família dels salamàndrids, d’aspecte robust i de longitud entre 8 i 24 cm, amb el cap i el cos ben diferenciats, el tronc allargat, amb quatre extremitats i amb la cua llarga i cilíndrica, de la qual se serveixen per a nedar.
Els adults no presenten brànquies i respiren per pulmons Habiten llocs humits i ombrívols i s’alimenten de cucs, larves d’insectes i molluscs, que capturen al capvespre Tenen glàndules que secreten substàncies tòxiques, les quals poden provocar la mort de petits animals i produeixen irritació a les mucoses de l’home Durant l’hivern presenten letargia i a la primavera té lloc la reproducció Són generalment ovovivípars i les larves que en neixen tenen brànquies i passen a l’aigua un període de llur vida A Europa hi ha dues espècies, la salamandra comuna Salamandra salamandra , de…
granota

Granota verda (Rana esculenta)
Mircea Nita (cc-by)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels rànids, que ateny de 9 a 12 cm de llargada, amb el cap tan ample com llarg, els ulls que sobresurten molt, amb la pupil·la vertical, la llengua protràctil i la mandíbula superior proveïda de dents.
El tronc és oval, amb els membres anteriors curts i els posteriors llargs, amb els dits units per una membrana La pell és llisa i d’un color uniforme variable verdosa, terrosa, negrenca, bruna o bé amb taques El mascle té dos sacs vocals que produeixen el rauc característic Habita a les aigües quietes estanys, basses, pous, etc, i també als torrents i rierols amb vegatació abundant La reproducció té lloc durant la primavera, quan cada femella pon de cinc mil a deu mil ous envoltats d’una massa gelatinosa, que durant quatre mesos fan la metamorfosi i passen a capgròs i a adult A l…
quelonis

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals…