Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
tuatara
Herpetologia
Rèptil del superordre dels lepidosaures, de l’ordre dels rincocèfals, l’únic representant viu de l’ordre dels rincocèfals, caracteritzat pel fet de tenir el cap, l’esquena i la cua coberts per una sèrie d’espines, i escates transversals a la part ventral.
Les extremitats són fortes i acabades en dits palmats a la base i protegits per ungles Poden fer 70 cm de longitud total Presenten l’ull pineal, que en els individus joves encara té connexions nervioses amb el cervell És ovípar i cova els ous gairebé durant un any S'alimenta de cucs, cargols, amfibis i també d’ous i polls d’ocells Té un metabolisme molt baix i presenta letargia hivernal durant tres mesos Actualment només habita a les illes de Nova Zelanda
escatosos
Herpetologia
Ordre de rèptils de cos allargat i cilíndric, cobert d’escates o plaques còrnies escutiformes, amb l’òrgan copulador del mascle format per dos hemipenis que s’ajunten durant l’erecció i formen un espermatiducte, i amb l’obertura cloacal transversa.
L’os quadrat és mòbil, i l’esquelet cranial presenta una sola fossa temporal Es divideixen en tres grans subordres, lacertilis o saures, riptoglossos i ofidis La filogènia clàssica aparella els escatosos la tuatara neozelandesa amb els rincocèfals, deixa els crocodilians en una branca parallela on també se situarien els ocells de l’arbre evolutiu dels rèptils vivents i situa els quelonis a la base d’aquest arbre evolutiu
rincocèfals
Herpetologia
Únic ordre vivent de rèptils del superordre dels lepidosaures, caracteritzats pel fet de tenir dues fosses temporals completes, un ull pineal ben desenvolupat i vèrtebres de tipus amficèlic amb intercentres.
N'hi ha una única espècie vivent, el tuatara Sphenodon punctatus , que actualment només es conserva en alguns illots del N de Nova Zelanda i gaudeix d’una protecció extrema, perquè corria el risc de desaparèixer Es tracta de rèptils que poden arribar als 70 cm de longitud total i s’alimenten d’insectes i d’altres animals de petites dimensions Habiten en galeries, que generalment comparteixen amb els petrells L’estudi de fòssils mesozoics, del període juràssic, ha demostrat que les característiques primitives del grup no han variat al llarg de 200 milions d’anys La filogènia…
quelonis
Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
crocodilians
Herpetologia
Ordre de rèptils diàpsids de cap gros, deprimit i allargat en un musell, amb un cos semblant al d’un llangardaix, però amb plaques còrnies pel damunt en lloc d’escates.
Té la cua llarga —molt sovint representa més de la meitat de la longitud total— i molt poderosa, que li serveix com a òrgan propulsor per a la natació o de defensa Les potes són curtes les anteriors tenen cinc dits lliures o units per una membrana, i les posteriors només en tenen quatre i sempre són de caràcter membranós El crani és més sòlid que el de qualsevol altre rèptil actual, i les dents d’ambdues mandíbules són ja implantades en alvèols, cosa que també els diferencia dels altres rèptils Semblantment, als mamífers, presenten paladar secundari Són animals molt ben adaptats al medi…