Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
actinofris
Actinofris en estat de vida vegetativa
© Fototeca.cat
Protistologia
Protozou de l’ordre dels heliozous, de forma esfèrica, sense esquelet silícic i proveït de llargs filopodis, que es reprodueix sexualment per autogàmia.
Viu en aigües dolces i salades
diflúgia
Protistologia
Protozou rizòpode, de l’ordre dels ameboides, que té la càpsula quitinosa recoberta de detrits.
Viu a les aigües dolces i les torberes
arcel·la
Protistologia
Gènere de protozous rizòpodes de l’ordre dels tecameboides, que segreguen una càpsula quitinosa de forma aplanada, composta de petits prismes hexagonals i impregnada de composts ferruginosos.
Per una obertura surten els lobopodis Viuen lliurement a les aigües dolces
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous
rizomastigins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents, amb un o més flagels i amb pseudopodis de tipus lobopodi o axopodi.
Els flagels s’uneixen sovint a corpuscles intranuclears o extranuclears, que serveixen ensems de mastigosoma i de centríol Presenten escissió longitudinal típica Habiten sobretot a les aigües dolces estancades i alguns a la mar n'hi ha que són paràsits de vertebrats
estentor
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels heteròtrics, que ateny fins a 4 mm i té el cos en forma de copa allargassada.
Poden fixar-se temporalment al suport i són molt contràctils Els cilis són agrupats en cirrus a la part superior de la copa hi ha la regió peristomàtica, voltada d’una faixa adoral amb cirrus llargs La citofaringe va proveïda d’una membrana ondulant ben desenvolupada Són abundants en aigües dolces
parameci
Esquema d’un parameci
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels holòtrics, de la família dels paramècids, que tenen forma ovoide allargada i mesuren de 150 a 300 μ.
Presenten un revestiment continu de cilis, disposats regularment i que sempre són en moviment També tenen, entre els cilis, unes formacions especials, els tricocistis , que són petits bastonets hialins d’1 μ i que en moments determinats es transformen en fines i llargues agulles per a la defensa de l’animal Microfotografia d’un parameci iStockphoto Es troben a les aigües dolces de tot el món
protozous
Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
vorticel·la
Vorticel·la
Giuseppe Vago (CC BY 2.0)
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, de la família dels vorticèl·lids, integrat per un gran nombre d’espècies, totes solitàries, entre les quals destaquen V. campanula, V. similis i V. microstoma, comunes a les aigües dolces.