Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagel·lats o sexuals en llurs cicles biològics; presenten pedogènesi i, sovint, encistament. Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça; algunes són molt importants en els sediments pelàgics (fang de radiolaris, de globigerines) i en la identificació d’estrats (formacions petrolíferes). Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis, dels quals se serveixen tant per a la locomoció com per a l’alimentació (fagocitosi). Els esquelets dels que en tenen poden ésser externs o interns i calcaris o no calcaris, amb forats pels quals surten els pseudopodis, que poden ésser de tipus axopodi (heliozous), lobopodi (ameboides), rizopodi (foraminífers) i filopodi (radiolaris i ameboides). La classe inclou els ordres dels heliozous, dels radiolaris, dels acantaris, dels foraminífers i dels ameboides.
m
pl
Protistologia