Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
flagel·lats
Protistologia
Classe de protozous integrada per espècies que durant tot el cicle biològic presenten flagels com a òrgan de locomoció.
Inclou les subclasses dels fitoflagellats i dels zooflagellats
plasmòdroms
Protistologia
Grup de protozous caracteritzats per la presència d’un sol nucli (o de diversos nuclis, equivalents entre ells) i per la manca absoluta de cilis.
Inclou els flagellats, els rizòpodes i els esporozous
radiolaris
© Fototeca.cat
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular.
Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius
rizòpodes
Protistologia
Classe de l’embrancament dels protozous integrada per dues menes d’espècies, les unes mancades de membrana rígida i les altres amb esquelet.
Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis, dels quals se…
protozous
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
polimastigins
Protistologia
Ordre de protozous flagel·lats de la subclasse dels zooflagel·lats que es caracteritzen pel fet de tenir quatre o més flagels, orgànuls axials i una gran complexitat citoplasmàtica.
Molts d’ells són paràsits, com Trichomonas vaginalis
opalinins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies incolores de 100 a 350 μ de longitud i que presenten un cos pla, cobert per nombrosos flagels curts.
Són policítics i parasiten l’intestí de vertebrats poiquiloterms i especialment dels amfibis anurs, on es troben en gran nombre a la dilatació rectal, i es nodreixen de les substàncies dissoltes per un simple procés d’osmosi
rizomastigins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents, amb un o més flagels i amb pseudopodis de tipus lobopodi o axopodi.
Els flagels s’uneixen sovint a corpuscles intranuclears o extranuclears, que serveixen ensems de mastigosoma i de centríol Presenten escissió longitudinal típica Habiten sobretot a les aigües dolces estancades i alguns a la mar n'hi ha que són paràsits de vertebrats
protomonadins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies de talla petita (fins a 10 μ) que tenen d’1 a 6 flagels, sense axostil ni altres formacions especials al citoplasma.
El seu règim de vida és sapròfit o paràsit Cal diferenciar dos subordres, el dels tetramitoïdeus i el dels bodonoïdeus