Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ictiosporis
Protistologia
Grup taxonòmic d’organismes protists, majoritàriament paràsits de peixos i altres animals.
Són un grup germà dels animals, els coanoflagellats i els fongs També s’anomenen mesomicetozous
mixomicets
Protistologia
Grup de protists, sovint inclòs sistemàticament dins els fongs, amb categoria de classe.
També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i germinen en…
ameba
Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
zoòspora
Micologia
Protistologia
Espora nua, mòbil gràcies a un flagel o a uns quants, pròpia d’organismes inferiors, com ara certs fongs ficomicets i algues verdes i brunes.
cèl·lula inicial
Microbiologia
Protistologia
Cèl·lula que en les algues i els fongs forma, per divisions repetides, llur tal·lus i que en els briòfits i pteridòfits constitueix per ella sola l’àpex vegetatiu.
volutina
Micologia
Microbiologia
Protistologia
Bioquímica
Substància de reserva fosfàtica, composta de lipoproteïnes, d’àcids ribonucleics i de polifosfats, que en forma de grànuls es troba a les cèl·lules de certs fongs, bacteris i cianofícies.