Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
protists
Protistologia
Grup molt heterogeni, actualment sense categoria taxonòmica, que comprèn organismes unicel·lulars (rarament cenocítics o pluricel·lulars sense diferenciació de teixits) i d’organització simple.
Inclou tant organismes procariotes, com els virus, bacteris i esquizofícies protists inferiors, com organismes eucariotes, tant de caràcter animal com vegetal protists superiors
protozous

Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
jacòbids
Protistologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats format per protistes heteròtrofs de vida lliure.
Presenten dos flagels que s’insereixen a prop d’un dels extrems de l’organisme, un dels quals s’orienta en sentit posterior i va associat amb un solc conspicu amb funcions alimentàries El seu cromosoma mitocondrial és molt similar al bacterià
ictiosporis
Protistologia
Grup taxonòmic d’organismes protists, majoritàriament paràsits de peixos i altres animals.
Són un grup germà dels animals, els coanoflagellats i els fongs També s’anomenen mesomicetozous
radiolaris

Esquema de la closca dels radiolaris
© Fototeca.cat
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular.
Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius
preaxostils
Protistologia
Grup taxonòmic d’organismes excavats format per protists anaerobis o microareobis mancats de mitocondris o que els presenten molt reduïts.
ameba

Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
zoòspora
Micologia
Protistologia
Espora nua, mòbil gràcies a un flagel o a uns quants, pròpia d’organismes inferiors, com ara certs fongs ficomicets i algues verdes i brunes.
acrasiomicets
Protistologia
Grup d’organismes protists que es multipliquen per espores i que en llur cicle vital passen per una fase d’ameba amb pseudopodis de tipus lobós.