Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
leptomònada
Protistologia
Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, de la família dels tripanosòmids, de cèl·lula allargada, proveïda d’un flagel, que surt de l’extrem anterior de la cèl·lula.
Inclou nombroses espècies paràsites d’invertebrats i de plantes
espiròtrics
Protistologia
Subclasse de protozous ciliats que tenen els cilis peribucals units entre ells per una membrana.
Inclou diferents ordres amb formes lliures i paràsites del tub digestiu de diversos animals
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals, anomenats…
ameba
Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
babèsia
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esperozous, de l’ordre dels hemosporidis, que comprèn moltes espècies, totes elles paràsites d’hervíbors.
Ataquen els eritròcits, i tenen com a hoste intermediari una paparra L’espècie B bovis parasita bòvids L’espècie B bigemina produeix als bòvids la febre de Texes
protozous
Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
balantidi
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels ciliats, de l’ordre dels holòtrics, que comprèn espècies paràsites intestinals de diversos vertebrats i invertebrats.
L’espècie B elongatum és comensal d’amfibis B coli parasita el porc i eventualment l’home Donen lloc a una forma de disenteria anomenada balantidiosi, semblant a l’amebiasi