Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
heliozous
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes amb el cos cel·lular dividit en un ectoplasma molt vacuolitzat i un endoplasma amb un nucli o més d’un.
Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous
foraminífers
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, quasi exclusivament marins i generalment bentònics, bé que n’hi ha formes planctòniques.
Van proveïts d’una closca calcària, que pot ésser formada per una sola cambra o per unes quantes i pot presentar una sola obertura o nombrosos foradets, pels quals surten uns rizopodis molt delicats Presenten alternança entre generacions sexuades, amb isogàmia, i asexuades Els foraminífers eren molt nombrosos a l’era terciària, i una gran part dels fons oceànics és recoberta per llurs carcasses fang de globigerines En són exemples corrents el gènere fòssil Nummulites , d’unes grans dimensions, i l’actual Globigerina
tecameboides
Protistologia
Ordre de protozous rizòpodes proveïts de teca, com l’arcel·la.
ciliats
Protistologia
Classe de protozous, generalment grossos i d’estructura complexa, amb el cos recobert de cilis disposats formant sèries característiques de cada espècie.
Estan proveïts d’una obertura per a l’entrada de l’aliment citòstoma situada al fons d’un embut perístoma , i que continua amb una cavitat tubular citofaringe Les vacuoles alimentàries es formen al final de la citofaringe, entorn de l’aliment, resten lliures en la massa citoplasmàtica i hi té lloc la digestió L’excreció es fa també a través de vacuoles, que, quan són plenes, es vessen a l’exterior Tenen un micronucli, que assumeix les funcions sexuals, i un macronucli amb funció sobretot tròfica Es reprodueixen per divisió transversal Presenten també fenòmens sexuals,…
acantaris
Protistologia
Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’un esquelet format per 10 o 20 espícules radials de sulfat d’estronci, sempre unides al centre del cos.
Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials La reproducció asexual no té gaire importància La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda els gàmetes lliures copulen entre ells La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del cicle té lloc a 300 o 400 m…
radiolaris

Esquema de la closca dels radiolaris
© Fototeca.cat
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular.
Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius