Resultats de la cerca

Tenen ectoplasma, d’on surten els pseudopodis, i endoplasma, que conté el nucli i les vacuoles alimentàries Posseeixen una formació especial que rep el nom de càpsula central i que té una sèrie d’orificis que corresponen a cada una de les espícules radials La reproducció asexual no té gaire importància La divisió binària solament ha estat observada en algunes espècies La reproducció sexual sembla la més corrent, però és poc coneguda els gàmetes lliures copulen entre ells La transformació del zigot en un acantari jove no ha estat observada, ja que aquesta part del…

Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades

Tenen axopodis disposats radialment al voltant del cos i proveïts sovint d’un exoesquelet silícic Habiten a les aigües dolces, bé que n'hi ha de marins Presenten una reproducció alternant, sexual o asexual, i es nodreixen d’altres protozous

Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius

Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis,…

Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…