Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
cuc de terra

Cuc de terra
Tanja-Tiziana Burdi - Fotolia.com
Helmintologia
Qualsevol anèl·lid oligoquet, en especial els que pertanyen als gèneres Allolobophora, Lumbricus, Megascolides i Pheretima.
Els cucs de terra tenen el cos allargat, cilíndric, que s’adapta molt bé a llur vida subterrània Fan galeries verticals i horitzontals i s’alimenten de les partícules orgàniques de la terra que ingereixen en gran quantitat, de tal manera que porten a terme una doble missió en benefici de l’estructuració i el condicionament del sòl esponjament mecànic per una banda, cosa que el fa més permeable als gasos, i enriquiment químic per una altra, ja que la terra que ha passat per llurs tubs digestius incorpora el nitrogen anteriorment present en la matèria orgànica edàfica De nit surten a la…
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
oxiür
Helmintologia
Cuc nematode de l’ordre dels oxiuroïdeus, de la família dels oxiúrids, que parasita els tractes finals del tub digestiu de l’home i, sobretot, dels infants.
Fa de 2 a 12 mm, és d’un color blanquinós i té tres llavis retràctils i dues espines laterals a l’extremitat anterior del cos per a la fixació la cua del mascle no presenta punxa terminal Quan les femelles estan gràvides baixen fins al recte i es claven a l’esfínter anal això provoca una picor que fa que la persona es grati, amb la qual cosa els ous s’acumulen a les ungles i es produeix una autoinfestació Per a expulsar-los hom utilitza vermífugs a base de composts nitrogenats
nereis
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nerèids, que poden atènyer fins a 50 cm i tenen el prostomi gros, amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls..
Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes
ancilòstom
Helmintologia
Cuc de la classe dels nematodes, d’un o dos centímetres, de color rosat, paràsit de l’home, amb alguns estadis de vida lliure.
L’ou necessita un medi humit i oxigenat per a desenvolupar-se, condicions que es donen a les galeries de les mines La larva, si entra en contacte amb la pell de l’home, la travessa, i per la sang arriba als pulmons des d’ací, pels bronquis, la tràquea i l’esòfag, arriba fins a l’intestí prim, on adquireix l’estat adult i provoca petites hemorràgies anèmia dels minaires Propi dels països tropicals
filària de Medina
Helmintologia
Nematohelmint de la classe dels nematodes, de la família dels dracuncúlids, paràsit de l’home i del crustaci d’aigua dolça cíclops.
L’home l’adquireix en beure aigua infestada de cíclops Ja a l’interior de l’home, les larves travessen les parets del tub digestiu i passen a la sang, on efectuen l’acoblament Les femelles, carregades d’ous, emigren cap al teixit subcutani de les extremitats, on formen petits tumors Al cap d’un dia o dos, els tumors rebenten, i del cos matern surten noves larves, que, en infestar la sang, originen nous tumors i provoquen reaccions allèrgiques, nàusees i vòmits en l’individu parasitat A través d’una ferida poden passar a l’aigua dolça i ésser ingerides per cíclops, que tanquen, així, el cicle…
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
espirògraf
Helmintologia
Poliquet sedentari de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels sabèl·lids.
El cos és completament entaforat dins un tub cilíndric de 20 a 30 cm de llargada, incrustat de fang, sovint cobert d’algues i fixat a les pedres o colgat a la sorra per la seva extremitat Del tub només surt l’enorme plomall branquial format per dos lòbuls desiguals, de color variable, ratllat de blanc, violeta, groc i marró El plomall també desapareix dins el tub al més petit símptoma de perill És molt corrent a la Mediterrània a poca profunditat