Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
errants
Helmintologia
Grup d’anèl·lids poliquets integrat per animals que tenen el cos segmentat en metàmers homònoms, i paràpodes en cada metàmer.
Aquest grup no té actualment categoria taxonòmica Inclou espècies generalment de vida lliure, com el nereis Nereis sp i el ratolí de mar Aphrodita aculeata , entre d’altres
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de…
afrodítids
Helmintologia
Família d’anèl·lids poliquets errants, un representant destacat de la qual és el ratolí de mar.
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…
eunice
Helmintologia
Gènere de poliquets errants de l’ordre dels nereidiformes, de la família dels eunícids, de cos allargat, que arriba a atènyer 1,5 m en algunes espècies.
Té el cap amb cinc tentacles, el prostomi manifest, les brànquies cirriformes i la boca proveïda d’un complex aparell maxillar de diverses peces Habiten a la mar Aquest gènere inclou nombroses espècies, entre les quals Eharassii i Etorquata , comunes a les costes dels Països Catalans
nereidiformes
Helmintologia
Ordre de poliquets de la subclasse dels poliquets errants que inclou un gran nombre de famílies d’aspecte divers, amb el prostomi molt desenvolupat, proveït sovint d’apèndixs mandibulars.
Són tots marins, depredadors o fitòfags Hi ha unes quantes espècies planctòniques del gènere Tomopteris Molts d’aquests cucs són emprats com a esquer per a la pesca
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
nereis
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nerèids, que poden atènyer fins a 50 cm i tenen el prostomi gros, amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls..
Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes
ratolí de mar
Helmintologia
Anèl·lid de la classe dels poliquets, subclasse dels errants, de la família dels afrodítids, de cos ovalat, dors completament cobert de serres curtes i fines, que deixen veure les escates foliars, i dues sèries laterals de serres llargues, fortes i irisades.
Té uns 10-20 cm de llarg Habita en els fons de sorra i fang i es nodreix dels cucs i petits bivalves que hi ha en el fons