Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
mizostòmids
Helmintologia
Classe d’invertebrats de l’embrancament dels anèl·lids que atenyen fins a 3 mm, de cos discoidal, arrodonit o el·líptic, amb la cara dorsal llisa.
A la ventral hi ha la boca, envoltada de ventoses No tenen aparell respiratori ni circulatori i són hermafrodites proteràndrics Viuen com a paràsits de crustacis i crinoïdeus, als quals ocasionen diverses inflamacions Hom creu que són poliquets degenerats pel parasitisme
espirorbis
Helmintologia
Nom donat a diversos poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs, de la família dels serpúlids, de petita talla i cos asimètric.
Habiten dins un tub calcari enrotllat en espiral, variable de forma i ornamentació El nombre de segments toràcics setígers és de tres o, rarament, de quatre la forma i el nombre de les sedes són caràcters d’importància sistemàtica Els ulls sovint hi són presents Tenen un collaret àmpliament fes a la cara dorsal Són hermafrodites La incubació dels ous té lloc al tub o a l’opercle, segons l’espècie Habiten fixats a les pedres, a les closques d’altres animals o a les algues dels fons marins litorals Com tots els poliquets sedentaris, són micròfags i filtradors
dístoma
Helmintologia
Nom donat a dos cucs trematodes de l’ordre dels digenis
.
En estat adult parasiten els conductes biliars de l’ovella i, ocasionalment, de l’home i altres mamífers Són hermafrodites El dístoma hepàtic o fascíola Fasciola hepatica fa 3 cm de llargada l’hoste intermedi, en el qual el miracidi es transforma fins a l’estat de cercària, és un gastròpode d’aigua dolça Limnaea El dístoma lanceolat Dicrocoelium lanceolatum és més petit no arriba a 1 cm, i durant el desenvolupament no passa per la fase aquàtica, parasita gastròpodes terrestres i les cercàries arriben fins a l’hoste definitiu mitjançant les formigues, que les ovelles…
hirudinis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.
Tenen 34 anells o segments interns La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capillars Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren a la…
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…
diplozòon
Helmintologia
Cuc platihelmint de la classe dels trematodes, de la família dels polistòmids, format a l’estat adult per dos individus hermafrodites soldats en X.
L’única espècie que comprèn és Diplozoon paradoxum , que parasita peixos d’aigua dolça
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…