Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
palp
Anatomia animal
Entomologia
Helmintologia
Malacologia
Cadascun dels apèndixs mòbils que presenten prop de la boca diversos grups d’animals, especialment artròpodes, anèl·lids i mol·luscs, i que tenen generalment funcions tàctils.
En els insectes són apèndixs articulats que s’insereixen a les mandíbules palps maxillars o al llavi inferior palps labials i tenen la funció de subjectar l’aliment
sangonera comuna
Helmintologia
Anèl·lid hirudini de la subclasse dels antobdels, de la família dels hirudínids, de 6 a 10 cm de longitud i de color gris fosc, que habita generalment en estanys, rius i canals, sobretot infectats.
La boca consta de tres mandíbules dentades, amb les quals pot adherir-se a pells resistents i serrar-les per xuclar després la sang de les víctimes vertebrats i emmagatzemar-la a les expansions laterals de l’intestí durant uns nou mesos Secreta l’anticoagulant hirudina Antigament foren molt utilitzades en medicina per a practicar sagnies sagnia
onicòfors
Helmintologia
Grup de metazous triploblàstics protostomats que ocupa un lloc intermedi entre els artròpodes i els anèl·lids.
Actualment comprèn molt poques espècies, i són tan poc evolucionades que hom les pot considerar com a fòssils vivents El cos és allargat i segmentat, convex dorsalment i aplanat ventralment, i la llargada varia entre 2 i 15 cm Tot el cos és cobert d’una cutícula quitinosa Als primers segments hi ha un parell d’antenes articulades, un parell d’ulls simples, un parell de mandíbules i uns tentacles orals la resta del cos té de 14 a 43 segments i és gairebé uniforme, puix que cada segment porta un parell de potes, similars als parapodis dels anèllids i acabades en dues ungles El tub…
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim alimentari de…
nereis
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets de la subclasse dels errants, de la família dels nerèids, que poden atènyer fins a 50 cm i tenen el prostomi gros, amb un parell de mandíbules molt potents, dues antenes i dos parells d’ulls..
Són d’un color groc verdós amb reflexos nacrats No tenen estómac, i l’esòfag connecta directament amb l’intestí És un cuc força àgil que es desplaça gràcies a un moviment de reptació ajudat pels parapodis, que actuen com a rems Habita en aigües poc profundes, i és comú a les costes catalanes