Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
poliquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids que inclou animals marins amb el cos de talla variable, des d’1 mm fins a 1 m, i dividit en tres regions clarament diferenciades: el cap o prostomi, el tronc o metasoma i el pigidi.
El prostomi és format per antímers portadors d’unes antenes, un nombre variable d’ocels, una fosseta nucal olfactòria a la part dorsal i una boca amb palps a la part ventral El metasoma té una sèrie de segments iguals, tots portadors d’abundants quetes, més o menys llargues i que s’insereixen als parapodis de cada metàmer Finalment, el pigidi no presenta parapodis, és format per tres antímers i porta l’anus en posició ventral L’aparell digestiu és rectilini i consta de tres regions l’estomodeu, el mesodeu i el proctodeu a la primera regió hi ha la boca, la qual, segons el règim…
sabel·la
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabèl·lids, amb el cos completament situat dins un tub cilíndric, mucós, membranós o corni, incrustat en la sorra o en el fang; ateny 1 cm de diàmetre i 100-250 mm de llargada.
El cos comprèn dues regions la toràcica, amb pocs segments, i l’abdominal, amb segments nombrosos El primer segment porta un coll del qual surt un gran plomall branquial, sensitiu, ramificat, multicolor i terminal, que volta la boca i s’obre en ventall L’espècie principal del gènere, Sabella pavonina , molt comuna a les mars dels Països Catalans, a poca profunditat, és anomenada també cuc emplomallat
pentastòmids
Helmintologia
Grup d’animals metazous triploblàstics, celomats i protostomats, amb característiques intermèdies entre els artròpodes i els anèl·lids, però de localització taxonòmica incerta.
Inclou unes 70 espècies, totes paràsites de les vies respiratòries de vertebrats carnívors El cos, de 2 a 13 cm, és aplanat i anellat exteriorment, i es divideix en tres regions la regió cefàlica, curta, té 5 protuberàncies, 4 de les quals tenen aspecte de potes amb pinces i ungles i la cinquena és un procés anterior, en forma de morro, on hi ha la boca una regió genital anellada que ocupa gairebé tot el cos, i una regió anal molt curta Tot el cos és cobert d’una cutícula que es muda periòdicament Internament hi ha un aparell digestiu recte i adaptat a la vida parasitària el sistema nerviós…
arenícola
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets, sedentaris, amb el cos dividit en tres regions, la intermèdia de les quals presenta plomalls de brànquies.
Excaven galeries en forma de U a la sorra del litoral Ingereixen fang contínuament, del qual retenen les partícules orgàniques que constitueixen llur aliment L’espècie A marina és molt comuna a la Cantàbrica i a la mar del Nord L’espècie A piscatorum és emprada pels pescadors de canya com a esquer
oligoquets
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels anèl·lids, amb quetes, bé que en molt poc nombre i disposades en quatre feixos per segment, les quals s’insereixen als punts on teòricament hi hauria els parapodis.
El prosoma és molt poc diferenciat, puix que resta reduït a un lòbul preoral per contra, el metasoma és el típic dels anèllids La superfície del cos és molt porosa, perquè la respiració és cutània encara que la paret sigui molt desenvolupada, puix que només la poden moure per a efectuar la locomoció parietal el sistema muscular és longitudinal El mesenteri, que és incomplet, només existeix entre els vasos dorsal i ventral i el tub digestiu, i, per tant, a cada metàmer hi ha una sola cavitat celòmica El sistema nerviós ganglionar té la típica disposició d’escala de corda La funció excretora és…
sedentaris
Helmintologia
Subclasse d’anèl·lids poliquets integrada per animals que tenen el cos subdividit en diverses regions amb metamerització heterònoma, amb les brànquies limitades a un cert nombre de metàmers i sense trompa evaginable.
Són sèssils, habiten dins uns tubs construïts per ells mateixos o en galeries excavades a la sorra Es nodreixen de detrits o de plàncton i alguns són comensals o paràsits En són espècies importants l’arenícola Arenicola marina , l’espirografis Spirographis spallanzanii , la sèrpula Serpula vermicularis i l’espirorbis Spirorbis laevis L’espirografis i la sèrpula són corrents a la Mediterrània a poca profunditat
quetòpter
Helmintologia
Gènere de poliquets de la subclasse dels poliquets errants, de la família dels quetoptèrids, amb el prostomi petit, sense antenes, amb cirrus tentaculars i amb el cos diferenciat en dues o tres regions.
Habiten fons marins arenosos, tancats dins un tub en forma de U, de natura quitinosa i laminar Alguns segments transformats en paletes fan entrar l’aigua, de la qual l’animal extreu l’origen i les partícules alimentàries necessàries, per l’obertura del prostomi i la fan sortir per l’altra Emeten un moc lluminós Són comuns a les costes dels Països Catalans
sabel·lària
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris, de la família dels sabel·làrids, amb el cos dividit en tres regions, amb brànquies cirriformes nombroses, i amb un gran nombre de segments, sense plomall branquial terminal i amb opercle format per dos grossos peduncles.
Llurs dimensions oscillen entre 2040 mm de llargada i 2-4 mm de diàmetre Constitueixen tubs arenacis, sovint reunits en nombrosos grups
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…