Resultats de la cerca

D’entre aquestes matèries cal esmentar la canya de sucre rom, les cireres Kirsch, les prunes sliwowitz, les peres williams i perry , malta i ordi whisky, pomes calvados, vi brandi i conyac, brisa grappa, oruxo, marc de xampany, etc, arròs àrac i atzavara tequila Cada cultura agrària ha desenvolupat històricament el destillat corresponent a la font fermentable de què disposa La destillació, tradicionalment discontínua, pot fer-se avui per procediments continus, i s’obté en general un destillat de 65°-70° alcohòlics, conegut també com a ‘holandès’ La selecció de la primera matèria i el procés…

Els licors són edulcorats amb sucres naturals, acolorits o no De composició diversa, el contingut alcohòlic és superior a 30°, i el contingut en sucre, molt variable, és superior al 2% Hi ha una gran varietat de licors, amb noms diversos, que sovint fan referència al lloc d’origen o a la planta de la qual hom parteix anís, chartreuse , curaçao , menta, ratafia, etc Llur elevada concentració alcohòlica, el contingut en alcohols superiors i les essències els fan, en cas d’abús, més tòxics que les altres begudes alcohòliques vi i aiguardent L’elaboració dels licors destillats als Països Catalans…

Per a la seva elaboració cal rebaixar amb aigua un aiguardent d’alta graduació alcohòlica i afegir-hi la quantitat d’essència d’anís necessària Hom destilla el conjunt per separar-ne les primeres fraccions, que fan mala olor i tenen mal gust, i les darreres, de grau inferior

Té entre 40 i 45° alcohòlics i és similar al mescal, fet a partir d’atzavara salvatge

Mitjançant una primera destillació simple hom obté un aiguardent de 65-68° sense cap mena de perfum aquest es desenvolupa a conseqüència de l’envelliment esterificació, formació d’aldehids i cetones aromàtics, etc, el qual dura uns 20-25 anys Acabat el procés, el vi destillat ha perdut una tercera part del volum, fonamentalment alcohol, i aleshores passa a tenir una graduació de 52-60° Aquest tipus de brandi, no corrent al mercat, és emprat per a reparar els tipus comercials, per barreja amb alcohols més joves i per addicions de caramel i d’aigua la graduació final sol ésser d’uns 40-50° A…

El destillà per primera vegada Bernardino Branca, el 1845, en una petita fassina de Milà

Hom agita els ingredients en una coctelera i se serveix en una copa gebrada

El seu contingut en àcids és escàs o nul, per la qual cosa no es formen èsters, i l’aroma és escàs o no en té, llevat que hom el tracti amb carbó de llenya per tal d’assolir aroma i tast característics És incolor i d’alta graduació 40-60 o més graus alcohòlics És produït, i molt consumit, a Rússia i a l’Europa oriental