Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
puça de mar
Puça de mar
Arnold Paul (cc-by-sa-3.0)
Carcinologia
Nom donat a diversos crustacis amfípodes de la família dels gammàrids, pertanyents als gèneres Gammarus i i Orchestie i en particular a l’espècie Talitrus saltator.
Atenyen uns 15-20 mm de longitud i tenen el cos totalment segmentat i comprimit, 4 parelles de potes prènsils i anteriors i 3 parelles de potes nedadores Viuen a les platges, sota les matèries vegetals llançades per la mar, i quan aquestes s’assequen, s’enterren a la sorra humida Fugen fent grans salts cap a la mar
cabrella
Cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània
decàpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis caracteritzats pel fet de presentar a l’abdomen cinc parells de potes locomotores (pleopodis), d’on els ve el nom.
Tenen tres parells de maxillípedes al voltant de la boca, resultants de la transformació de tres parells de pereiopodis Entre els decàpodes hi ha una gran varietat quant a la forma del cos, la proporció de dimensions entre el cefalotòrax i l’abdomen, i el revestiment del cos Així, en el grup dels macrurs , que comprèn les cigales, les gambes, les llagostes, etc, el cos és llarg i lleugerament comprimit lateralment, l’abdomen, ben desenvolupat, i tot el cos recobert per una closca calcària La longitud dels pleopodis i els pereiopodis depèn de si el crustaci s’arrossega pel fons o…
galera
Galeres
© C.I.C-Moià
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels estomatòpodes, de la família dels esquíl·lids, que ateny uns 20 cm de longitud, d’un color groguenc i de cos deprimit.
Caracteritzat pel fet de presentar el segon parell de maxillípedes molt desenvolupat i acabat amb un artell en forma d’ungla prensora i dentada, semblant al primer parell de potes del pregadeu Habita en els fons arenosos del litoral, on captura les seves preses Comestible i força apreciat, és comú a les mars dels Països Catalans
anàspid
Carcinologia
Crustaci d’aigua dolça de la subclasse dels sincàrides, d’uns 5 cm de longitud, que viu a les aigües quietes i profundes de les muntanyes de Tasmània, a gran altitud.
pessic
Pessic
klemen leonard iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs, de la família dels calàpids, que té uns 70 mm de longitud i uns 90 mm d’amplada i és proveït a la regió dorsal d’unes protuberàncies aplanades de color vermell.
El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània
pagúrids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes de la secció dels anomurs, que inclou espècies de 3 a 15 cm de longitud i amb l’abdomen sense coberta quitinosa, per la qual cosa el protegeixen ficant-lo dins les closques buides de gastròpodes.
Els apèndixs són molt rudimentaris i fins i tot desiguals dins un mateix parell El representant més conegut és el bernat ermità
gambeta
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes de la família dels penèids, d’uns 5-7 cm de longitud i de color rosat que habita a les costes rocalloses de la Mediterrània, a les escletxes de les roques, on hom el captura amb la mà, amb coladors, etc.
És comestible i força apreciat, bé que no és objecte d’un comerç actiu