Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
acantofira
Acanthephyra pelagica
World Register of Marine Species (cc-by-nc-sa-4.0)
Carcinologia
Gènere de crustacis abissals de l’ordre dels decàpodes, presents a la Mediterrània occidental.
nebàlia
Carcinologia
Crustaci malacostraci del superordre dels fil·locàrides, de l’ordre dels leptostracis; té maxíl·lules amb un palp llarg dirigit cap enrere, el vuitè segment abdominal és àpode i els quatre primers parells de pleopodis són bífids i tenen funció natatòria.
És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic
leptostracis
Carcinologia
Ordre de crustacis malacostracis del superordre dels fil·locàrides de mida petita (fins a 12 mm), amb el cos proveït de vuit segments abdominals i recobert d’una closca bivalva.
Habiten a la zona litoral Inclou unes poques espècies, entre les quals cal destacar Nebalia bipes , comuna a la Mediterrània
gambot
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels peneids, de color vermell intens i carn apreciada, més gros que el llagostí.
A la Mediterrània és una espècie accidental, per la qual cosa molts dels exemplars posats a la venda en els mercats catalans procedeixen de l’Atlàntic
arriet
Carcinologia
Gènere de crustacis peracàrides, de l’ordre dels isòpodes, d’un o dos cm de llargada, amb el cos segmentat, oval i deprimit, sense closca.
Tenen les antènules diminutes i les antenes molt llargues Són marins, però viuen fora de l’aigua, a la zona litoral Llur activitat és preferentment nocturna Les dues espècies més conegudas són L italica , abundant a la Mediterrània, i L oceanica Són també anomenats paneroles de mar
cigala
Cigala
iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Carcinologia
Crustaci macrur, de l’ordre dels decàpodes, d’uns 30 cm de llargada, de closca rugosa plena de petits tubercles i de color marró.
Són característiques les antenes externes en forma d’àmplies paletes La seva carn és comestible Es troba en tota la conca mediterrània occidental, a l’Adriàtic, i a l’Atlàntic des de Portugal a les Açores i al Cap Verd El seu nom científic varia segons la grandària del crustaci
pessic
Pessic
klemen leonard iNaturalist (CC BY-NC 4.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode de la secció dels braquiürs, de la família dels calàpids, que té uns 70 mm de longitud i uns 90 mm d’amplada i és proveït a la regió dorsal d’unes protuberàncies aplanades de color vermell.
El seu primer parell de potes és molt desenvolupat i les restants són més aviat petites i amagades en les dues expansions posteriors de la closca És comestible i hom en troba en els fons de sorra o de roca entre els 30 i els 150 m de profunditat És distribuït per l’oceà Atlàntic oriental i per la mar Mediterrània
escamarlà
Carcinologia
Crustaci de l’ordre dels decàpodes, de la família dels nefròpids, de 12 a 20 cm de llargada, amb la closca espessa i carenada a les pinces i al cos per rengleres d’espines atapeïdes i agudes.
El color és rosa pàllid, més intens al dors i a la base de les pinces Habita als fons fangosos de 40 a 200 m, on s’alimenta de cucs i molluscs Les seves larves són freqüents en el plàncton És molt corrent a la Mediterrània Als Països Catalans és objecte d’una intensa explotació pesquera perquè és molt apreciat culinàriament
eufausiacis
Carcinologia
Ordre de la classe dels crustacis molt pròxim al dels decàpodes, format per individus que es caracteritzen pel fet de tenir els ulls pedunculats, la closca recobrint tots vuit segments toràcics, vuit parells de potes toràciques natatòries i tèlson amb un parell d’espines subapicals.
Normalment tenen òrgans luminescents a la basee dels peduncles oculars i d’algunes potes toràciques i a la part dorsal dels primers segments abdominals Tots són marins i planctònics, i tenen una gran importància en la dieta d’un nombre elevat de peixos i de cetacis S'alimenten d’altres animals planctònics i de detrits A la Mediterrània són corrents Meganyctiphanes, Euphasia i Thysanopoda
cabrella
Cabrella
Daderot (CC0 1.0)
Carcinologia
Crustaci decàpode marí, de la secció dels braquiürs, el cefalotòrax del qual fa de 5 a 6 cm de longitud.
La morfologia recorda la de la cabra, i el cos és bru, recobert de cerres ganxudes, a les quals el mateix animal enganxa algues, hidraris, sorra, per tal de dissimular-se i confondre's amb el medi ambient Habita, solitària, excepte a l’època de reproducció, a la zona costanera entre 1 i 40 m de profunditat És estesa per l’Atlàntic, des de la mar del Nord fins al golf de Guinea, i per la Mediterrània