Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
bayeux
Ramaderia
Dit de la raça porcina obtinguda a la regió normanda del Bessin (França).
De perfil lleugerament còncau, front i musell amples i orelles primes, el cos és llarg i ben musculat, el pit ample i les extremitats ben aplomades La carn és d’una excellent qualitat
acampador
Ramaderia
Lloc de barreja de les ramades a les fondalades o en punts amples.
raça balear
Ramaderia
Raça porcina de perfil lleugerament còncau, cap voluminós, musell desenvolupat i orelles amples, caigudes i molt curtes.
El cos és ample, ple i bastant llarg, i les extremitats fortes, com correspon a animals no estabulats La pell i el pèl són de color negre Hom la pot considerar com una de les millors races de la Mediterrània
raça belga
Ramaderia
Raça de cavalls caracteritzats pel fet de tenir el perfil còncau i ésser dolicocèfals; són cavalls forts i massissos, de coll potent i orelles curtes i amples, molt aptes per a tir i càrrega; aquesta raça enclou tres subraces: l’ardenesa, la condroziana i la brabançona.
raça berrixona
Ramaderia
Raça ovina francesa, criada especialment per a la producció de carn de primera qualitat, d’animals pesants, precoços (els xais aconsegueixen 40 kg en 4 mesos), resistents i molt ben conformats, caracteritzats per les orelles grosses, horitzontals o lleugerament caigudes, l’absència de banyes, el coll curt i gruixut, les espatlles i els lloms rectes i amples, i les extremitats curtes, amb els aploms regulars.
N'hi ha dos tipus principals la berrixona del Cher , de cos corpulent i parallelepipèdic, i la berrixona de l’Indre , de cos més allargat i talla mitjana
Santa Maria de Terrassa
Santa Maria de Terrassa
Mark Huguet (CC BY-SA 2.0)
Canònica
Antic priorat canonical, filial de Sant Ruf d’Avinyó (Provença), situat a Santa Maria de Terrassa (Vallès Occidental), una de les esglésies episcopals d’Ègara, dins el barri de Sant Pere de Terrassa.
S’aixeca sobre les restes de diverses construccions anteriors un temple d’una sola nau amb paviment de mosaic datat cap a l’any 450, un altre de tres naus del segle VI i un tercer del qual es conserva el mur nord, encara visible L’edifici, tal com el podem veure, té planta de creu llatina definida per una nau rectangular, un absis, quadrat exteriorment i d’arc de ferradura a l’interior, i un transsepte Sobre el creuer s’aixeca un cimbori octogonal i, sobre aquest, un campanar de torre i planta quadrada, coronat per una teulada de quatre vessants Al mur sud hi ha un porxo obert per quatre arcs…