Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
oví | ovina

Ramat d’ovelles
© C.I.C. - Moià
Ramaderia
Economia
Relatiu o pertanyent als ovins, especialment a les ovelles.
La ramaderia ovina experimenta actualment un nou impuls, perquè en moltes regions el bestiar oví constitueix una necessitat agronòmica, car, posat que manqués, es produiria un trencament de l’equilibri agrosilvopastoral, la qual cosa perjudicaria el poblament humà A més, si, d'una banda, els ovins presenten una bona adaptació a regions seques i càlides, on les escasses disponibilitats de farratge limiten la cria dels bovins, suposen també de l’altra una especulació futura a regions riques, on una cria intensiva permet de produir per hectàrea un tonatge elevat de carn de qualitat…
terçat | terçada
Ramaderia
Animal oví o cabrú des dels dos anys fins als tres anys complerts.
En algunes contrades hom considera terçat el bestiar oví i cabrú des dels tres dies fins als quatre anys, i en d’altres els animals porquins i bovins i els muls entre dos i tres anys d’edat
tendral
Ramaderia
Animal, especialment oví, que tot just ha deixat de mamar i comença a menjar.
sicló
Ramaderia
Dit del mascle oví els testicles del qual són al ventre i no surten a l’exterior.
estabulació
Ramaderia
Acció i efecte d’estabular el bestiar.
L’estabulació pot ésser total , quan el bestiar no surt de l’estable, o lliure , pròpia del bestiar que pastura boví, oví, etc
Robert Bakewell
Agronomia
Ramaderia
Agrònom i ramader.
Aplicà la teoria de la selecció al millorament del bestiar oví i ideà un mètode d’engreix accelerat, posteriorment apliat en molts països
terçó | terçona
Ramaderia
Dit de l’animal de peu rodó de dos a tres anys.
Segons les contrades, hom anomena tercons els animals de peu rodó de dos a quatre anys, o un altre bestiar, com el porquí, el boví i l’oví, de dos a tres anys
esquella

Vaca amb una esquella penjada al coll
Ramaderia
Espècie de campana petita (de 14 a 20 cm d’alçada, aproximadament), sovint d’aram, cilíndrica o quasi cilíndrica, que hom posa, generalment, al coll dels caps de bestiar que guien un ramat.
En el bestiar boví és subjectada amb un collar de cuir i la pot dur un cap o diversos, segons el nombre de caps del ramat en el bestiar oví i en el cabrú és subjectada amb un collar de fusta i sempre la duu només el mascle del ramat