Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
dansa de les abelles
Apicultura
Moviments que executen les abelles obreres en tornar al rusc, quan han trobat una font de nèctar o de pol·len, per a comunicar a la colònia on és i a quina distància.
Vídeo amb la dansa de les abelles © Fototecacat Hom ha comprovat que els moviments són semicirculars, a dreta i a esquerra, executats sobre una superfície molt petita de les bresques, amb esbategament de les ales i vibracions de la part posterior del cos Amb aquests moviments assenyalen un diàmetre que indica l’angle de vol a seguir en relació amb la posició del sol, i la distància aproximada on hi ha els recursos Els moviments semicirculars més ràpids indiquen les distàncies més properes, i els més lents, les més allunyades, les quals poden arribar fins a 10 km El perfum que es desprèn del…
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com…
bresca

Bresca amb mel
© Leonid Nyshko - Fotolia.com
Apicultura
Estructura de cera del rusc construïda per les abelles i altres himenòpters, composta de cel·les prismàtiques hexagonals, i destinada a l’emmagatzematge de mel, de pol·len i a la cria de larves.
La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de…