Resultats de la cerca

Vídeo amb la dansa de les abelles © Fototecacat Hom ha comprovat que els moviments són semicirculars, a dreta i a esquerra, executats sobre una superfície molt petita de les bresques, amb esbategament de les ales i vibracions de la part posterior del cos Amb aquests moviments assenyalen un diàmetre que indica l’angle de vol a seguir en relació amb la posició del sol, i la distància aproximada on hi ha els recursos Els moviments semicirculars més ràpids indiquen les distàncies més properes, i els més lents, les més allunyades, les quals poden arribar fins a 10 km El perfum que es…

És una de les malalties que causen més estralls en les explotacions apícoles

Els apífugs són preparats generalment amb olis essencials d’algunes plantes, o amb amoníac, èter i cloroform o altres ingredients, els quals desprenen una olor que repugna a les abelles Són emprats pels apicultors per tal d’evitar picades

Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d’una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa malleable La seva composició és similar a la de les altres ceres animals Té un pes específic de 0,960 a 0,972, i el punt de fusió varia entre 61,7°C i 62,8°C No és cristallina i és molt impermeable Hom calcula que per a obtenir 1 kg de cera les abelles han de consumir de 6 a 7 kg de mel per tal d’evitar aquest consum, precisament en els moments de màxima floració, l’…

L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans…

És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com a resultat d…

La bresca de l’abella domèstica Apis mellifica té dues cares, és a dir, dues sèries de celles unides per llurs fons Les celles són disposades en rengles horitzontals La disposició relativa de les dues cares de la bresca és tal que, per a dos rengles corresponents situats cadascun d’ells en una de les dues cares, les rectes hipotètiques que uneixen els centres dels hexàgons que formen un rengle equidisten en una longitud equivalent a la meitat del radi de l’hexàgon A la bresca, amb la disposició de les celles, hom resol de manera perfecta el problema d’aconseguir el màxim de capacitat i de…

L’apiari ha d’ésser situat, dins la regió adequada, en un lloc sec, arrecerat i a cobert de les temperatures extremes Els ruscs han d’ésser protegits contra el sol de migdia, però orientats de manera que puguin rebre el sol del matí i el d’hora baixa, i han d’ésser talment disposats que en facilitin, alhora que la identificació i la lliure circulació a les abelles de les respectives colònies, la manipulació i el trànsit a l’apicultor