Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
apífug
Apicultura
Producte que repel·leix les abelles.
Els apífugs són preparats generalment amb olis essencials d’algunes plantes, o amb amoníac, èter i cloroform o altres ingredients, els quals desprenen una olor que repugna a les abelles Són emprats pels apicultors per tal d’evitar picades
eixam

Eixam
© mdb - Fotolia.com
Apicultura
Grup nombrós d’abelles, compost d’una reina, obreres i abegots, que surt d’un rusc per construir una nova colònia.
D’un rusc poden sortir fins a tres eixams, segons la importància de les colònies El primer eixam, o eixam primari, és format per una reina fecundada acompanyada d’obreres de totes les edats i funcions dins el rusc En els eixams secundaris i terciaris la reina és sempre una reina jove no fecundada L’època més apropiada per a la sortida de l’eixam és la primavera, bé que poden sortir-ne també a la tardor en condicions excepcionals de gran floració tardana Els eixams naturals representen un perjudici per als apicultors, per tal com les colònies d’on han sortit resten molt afeblides…
rusc

Rusc fix
© Fototeca.cat
Apicultura
Clos artificial destinat a allotjar un eixam d’abelles que permet fàcilment l’aprofitament de la mel i de la cera que elaboren.
És anomenat també arna o buc Hom suposa que el rusc primitiu fou el tronc d’arbre buidat l’inspirà la mateixa abella, que s’eixamenava sobretot a les soques buides dels arbres L’home anà ideant nous mitjans per a retenir els eixams, fent ús de materials al seu abast troncs d’arbre, escorça de suro, cistells de palla, etc que l’apicultura actual anomena ruscs fixos hom ha de tallar-los per a poder-ne recollir la mel i, a més, dificulten considerablement la inspecció, la lluita contra les malalties de l’eixam i, en general, totes les operacions i manipulacions de l’explotació Com a resultat d…
mel

Pot amb mel
Marina Kravchenko / Fotolia.com
Alimentació
Apicultura
Producte natural molt dolç, fluid, pastós o cristal·litzat, transparent si és acabat d’obtenir, elaborat per les abelles (Apis mellifica) a partir del nèctar de les flors i d’altres exsudacions ensucrades de les plantes, sense cap addició.
La transformació, a l’esòfag d’aquests insectes, consisteix fonamentalment en una concentració i una hidròlisi enzimàtica de la sacarosa inversió Ja formada, reglota i és dipositada a les cavitats de la bresca, i després servirà d’aliment a alguns individus adults i a certes larves Els caràcters sensorials de la mel depenen de la planta de la qual majorment procedeix, i pot ésser tòxica i tot, si ho era la planta El color sol ésser blanquinós o verdós Químicament consta de sucre invertit levulosa i glucosa —conté un 60-75% de sucres reductors— i aigua com a màxim un 21% Inclou també petites…
desoperculador
Apicultura
Ganivet en forma de paleta, inventat per T.F. Bingham, que fan servir els apicultors per a retirar de les bresques els opercles amb els quals les abelles tapen les cel·les que contenen la mel ja madurada.
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs…