Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
província oromediterrània
Geobotànica
Alta muntanya mediterrània, de clima fred a l’hivern i relativament sec a l’estiu.
La vegetació que hi és més abundant és de coníferes, matollar xerogeàntic a més altitud, i pedruscall amb herbes perennes disperses a les parts més altes Comprèn les altes muntanyes d’Andalusia i les de l’Àfrica del nord
ullastrar
Geobotànica
Comunitat vegetal en què predomina l’ullastre, pròpia de zones mediterrànies de clima marítim i relativament sec.
zonal
Geobotànica
Dit de la vegetació que depèn principalment del clima general i no dels factors topogràfics i edàfics.
albereda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera, integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l’àlber.
Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec
verneda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.
Es fa a les vores de rius de la muntanya mitjana i fins de la terra baixa, sota un clima general humit
gatelleda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals predomina el gatell.
Es fa als fons de valls i vores de rius de la muntanya i àdhuc de la terra baixa, sota un clima general bastant humit
sureda
Geobotànica
Bosc de sureres.
Les suredes es fan en contrades de clima marítim humit la Selva, Serralada Litoral, etc, sobre substrat silícic Poques vegades forma la surera boscs purs generalment és mesclada amb alzines, castanyers o roures La composició florística de les suredes és semblant a la dels alzinars, però és peculiar la presència de brucs, certes ginestes, estepes i alguna altra planta
clímax
Geobotànica
Etapa final estable vers la qual tendeixen a evolucionar la vegetació i el sòl sotmesos a uns determinats factors ambientals, sobretot climàtics.
La comunitat climàcica seria la vegetació i els sòls estables dels terrenys plans en el cas que no hi hagués actuat l’home A cada àrea amb un clima determinat li correspon una sola clímax vegetal i un tipus de sòl climàcic sòl zonal teoria de la monoclímax , bé que si els substrats minerals hi són molt diferents hi pot haver diverses clímaxs teoria de la policlímax
estepa
Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
roureda
Roureda pròxima al santuari de la Mare de Déu del Clós, a Montagut de Fluvià
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bosc de roures.
Les rouredes són comunitats forestals sovint de sotabosc poc dens, integrades principalment per espècies arbòries i arbustives de fulla caduca, entre les quals predominen els roures Als Països Catalans n'hi ha quatre menes principals La roureda de roure de fulla gran creix en terrenys silicis i costeruts, a les muntanyes humides del Principat La roureda de roure de fulla petita es fa en terres calcàries i relativament eixutes de la muntanya mitjana submediterrània del Principat i del País Valencià La roureda de roure martinenc es troba a l’estatge montà submediterrani de les comarques del…