Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
erm | erma
Geobotànica
Dit del lloc àrid i amb vegetació esclarissada.
És aplicat especialment a les terres mediterrànies cobertes de gramínies xerofítiques i herbes anuals
páramo
Geobotànica
Tipus de vegetació pròpia dels altiplans dels Andes septentrionals, entre 3.000 i 4.500 m d’altitud, per damunt de l’estatge del bosc.
És caracteritzat per l’absència d’arbres i per l’abundància de gramínies i també de mates Hi tenen importància les compostes del gènere Espeletia , estipitades i de fulles en roseta apical
tundra

Distribució geogràfica de la tundra
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi i característic de la regió àrtica, caracteritzat per la migradesa de la vegetació i per la pobresa i la monotonia de la flora.
El sòl és sotmès a fenòmens de crioturbació i presenta constantment algun horitzó glaçat, que el fa impermeable Als llocs més freds només hi ha una vegetació de líquens i molses, i als llocs més afavorits hi ha prats de ciperàcies i de gramínies principalment Les comunitats llenyoses són escasses, constituïdes per petits arbusts pertanyents sobretot a les famílies de les salicàcies i de les ericàcies
prat

Els prats són ecosistemes molt menys complexos que l’alzinar o la brolla
© Fototeca.cat-Corel
Agronomia
Geobotànica
Zootècnia
Terreny cobert d’herba, sovint amb predomini de vegetals graminoides.
Els components principals de les diverses comunitats herbàcies dels prats són hemicriptòfits cespitosos i estolonífers, pertanyents sobretot a les famílies de les gramínies, de les ciperàcies i de les papilionàcies Els prats de pastura són pasturats directament pels ramats En els prats dalladors , que als països pocs humits necessiten regatge, l’herba és dallada i donada al bestiar Hi ha prats naturals , que es fan espontàniament, i prats artificials , que són sembrats o millorats per l’home
estepa

Distribució geogràfica de l’estepa
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació herbàcia o subarbustiva de caràcter xerofític i continental.
L’estepa típica és la d’Ucraïna, formada per una praderia de gramínies xeròfiles, predominantment del gènere Stipa El seu clima és continental subàrid, amb un màxim de pluges estival i una època seca o més d’una, i el sòl és un txernozem, negrós i profund Stipa comata var comata de la planúria de Montana EUA Matt Lavin CC BY-SA 20 Uns tipus d’estepa o de formacions vegetals afins són les praderies nord-americanes, les pampes argentines, l’estepa desèrtica, l’estepa fruticosa, l’estepa salina, els estepars, les timonedes, etc
patana
Geobotànica
Sabana pròpia de Sri Lanka, pobra en arbres i rica en gramínies.
scrub
Geobotànica
Formació vegetal de regions properes al tròpic de Capricorn i caracteritzada com una sabana seca i closa, d’arbusts i matolls espinosos, perennifolis, alternant amb coixinets de gramínies esclerofil·les.
Bé que es troben formacions anàlogues en sectors de la Patagònia argentina i de l’Àfrica del SW, el scrub típic és representat a tots els estats continentals d’Austràlia, des de la Gran Badia Australiana fins al golf de Carpentària, i entre la Great Dividing Range i el peneplà del SW, sempre entorn del desert central
sabana

Distribució geogràfica de la sabana
© Fototeca.cat
Geobotànica
Tipus de vegetació propi de les regions tropicals amb una estació seca, que consisteix en una praderia d’herbes altes, on predominen les gramínies, amb arbres o arbusts dispersos.
Les comunitats de sabana són xerofítiques i els arbres integrants solen perdre la fulla en l’estació seca N'hi ha diversos tipus, alguns dels quals reben denominacions particulars campos, patanes , etc La sabana és un bioma de transició entre la selva i el desert
pampa
Geobotànica
Tipus de vegetació estèpica propi de l’Argentina centreoriental, caracteritzat per l’absència d’arbres i per la preponderància de les gramínies i també d’altres famílies herbàcies, com ara les compostes, les ciperàcies, les amaril·lidàcies i les papilionàcies.
Les zones de pampa són ramaderes per excellència