Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sotho
Etnografia
Individu d’un poble de llengua bantú que viu a l’W del desert de Kalahari, entre els rius Vaal i Zambezi, a l’Àfrica del Sud.
Són 3 000 000 individus 1970, 20 000 dels quals treballen a les mines la resta són ramaders
nandi
Etnografia
Individu de l’Àfrica oriental, de raça nilòtida i llengua camítica.
Actualment els nandis són uns 200 000 individus, que habiten a la vora del llac Victòria, als estats de Kenya i Tanzània Bé que llur cultura és bàsicament ramadera, actualment comencen a sedentaritzar-se i a practicar el conreu de la terra
ewe
Etnografia
Individu d’un poble de raça melanoafricana.
Actualment són un milió d’individus que habiten al Togo, a Benín i a Ghana L’activitat econòmica fonamental dels ewes és l’agricultura, practicada àdhuc pels artesans i comerciants, bé que a les zones costaneres la pesca esdevé activitat exclusiva d’una part de la població L’organització es basa en llinatges patrilineals, i la poligàmia es dóna amb una certa freqüència La religió ewe consta d’un ésser suprem i de nombroses divinitats menors relacionades amb els diversos aspectes de la vida quotidiana, a l’entorn de les quals hom organitza la majoria d’actes rituals
fang
Figura femenina de fusta tallada (cultura fang de Guinea)
© Fototeca.cat
Etnografia
Individu d’un poble melanoderm africà que constitueix un complex racial d’elements sudànids i congolesos amb trets etiòpids.
Els fangs, en nombre d’uns dos milions d’individus escampats pel nord del Camerun, el sud del Gabon i la Guinea Equatorial, parlen una llengua de la família lingüística bantú Llur cultura ofereix molts elements congolesos, com l’explotació forestal, els mètodes de caça, la religió, etc Els fangs són experts artesans forja de llances, puntes de fletxa, ganivets, cistelleria, instruments de música, però són les talles de fusta allò que fa que hom els consideri uns artistes excellents Les figuretes representen llurs avantpassats Són també conegudes les màscares que utilitzen per a les danses…
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de SantAntoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de…