Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
etnografia
Etnografia
Ciència que descriu els costums i les tradicions dels pobles.
L’objecte de l’etnografia és de fornir a l' etnologia les dades necessàries per a conèixer la cultura d’un grup humà específic L’etnografia contempla les maneres de viure, les tècniques, les institucions i els costums dels pobles i té cura de descriure-ho amb precisió i sense sotmetre-ho a anàlisi ni aventurar interpretacions L’etnografia, com a ciència, és relativament moderna En un principi, l’etnòleg se servia del material que li fornien els conqueridors, els viatgers, els aventurers i els missioners Entre aquests informadors cal fer esment de Fernández de Oviedo, Bartolomé de…
covada
Etnografia
Antic costum consistent en el fet que, després del part d’un fill, la dona comença immediatament les seves tasques quotidianes mentre el marit simula els sofriments del part i fa llit fins a ‘‘recuperar-se’’.
Aquest costum és practicat per diferents pobles primitius de l’Amèrica Central i del Sud, d’Àfrica i d’Àsia Hi ha testimonis d’historiadors grecoromans sobre la pràctica de la covada entre alguns pobles muntanyencs del nord de la península Ibèrica
cabanya
Cabana d’una família, al llac Turkana, Kenya
© Corel
Etnografia
Habitatge simple, de dimensions reduïdes, de forma rectangular, circular o oval, constituït especialment per un sol clos cobert i construït a base de materials lleugers entrellaçats (branques o troncs, recoberts de palla, rama, escorça, pells, etc); sovint, també amb terra, fang, etc.
És un dels tipus d’habitatge humà més antic, propi encara dels pobles primitius d’Àfrica, Àsia, etc
ploraner | ploranera
Etnografia
Folklore
Individu, generalment una dona, que plora en les cerimònies, sobretot l’enterrament, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.
En l’antiguitat, homes i dones acompanyaven el dol plorant d’una manera cridanera i ostensible, pràctica seguida encara actualment en alguns pobles de la Mediterrània
sarbatana
Etnografia
Història
Arma de caça constituïda per un tub llarg de fusta, de canya o de metall, mitjançant el qual són llançats, bufant, diverses menes de projectils i de dards.
Molt utilitzada a l’edat mitjana, sobretot pels sarraïns zarbaṭana , sembla que al s XIII la feien servir també per a llançar foc grec sobre l’enemic Actualment és utilitzada només per alguns pobles aborígens de l’àrea tropical SE asiàtic, Índia, Madagascar, la conca amazònica, Amèrica Central, etc, entre diversos pobles de l’Amèrica del Nord, com els muskogee i els iroquesos, i, més rarament, a la Melanèsia La llargada del tub és molt variable de 50 cm a 7 m Els models més senzills són simples tubs de canya o de bambú, de vegades protegits per un revestiment…
garamant
Etnografia
Individu d’un poble nòmada de la Líbia interior del qual sorgiren probablement els tuàregs.
Coneguts per llur ferocitat, hom té notícia dels garamants des del segle VIII aC Llur cavalleria, equipada amb carros anomenats garamàntics , serví l’exèrcit d’Anníbal Introduïren l’ús del camell, obriren una ruta a través del Sàhara i empenyeren els pobles negres cap al sud
pensament màgic
Etnografia
Psicologia
Pensament que hom creu dotat de força per a modificar o canviar la realitat.
Propi de nens i dels pobles primitius, el pensament màgic també es manifesta en els somnis de subjectes normals i anormals tant els uns com els altres desitgen que llurs fantasies siguin realitat mitjançant el procés d’imaginar-les Tret comú en molts desordres psiquiàtrics, és típic de les reaccions obsessivocomplusives i de l’esquizofrènia
ge
Etnografia
Individu d’un poble aborigen de l’Amèrica del Sud, de cultura molt primitiva, que s’estén per la zona oriental de l’altiplà brasiler, des de les fonts del Paranà a les valls altes del Xingú (al NW) i del Paranaiba (al NE).
Els pobles ges són molt primitius, fins al punt que hom els considera com a restes de la raça prehistòrica de Lagoa Santa, avantpassats dels amerindis actuals Actualment els ges són en procés de desaparició Les llengües parlades pels ges constitueixen la família lingüística del mateix nom, que procedeix de l’abundant ús de la síllaba - ge , que significa ''capitost’
fada
fada Il·lustració d’Alexandre de Riquer per al seu recull de poemes Crisantemes
© Fototeca.cat
Etnografia
Cronologia
Ésser fantàstic representat sota la figura d’una dona a la qual hom atribueix fetilleries i influències bones o dolentes per art màgica ( goja
).
Les fades formen part d’antigues creences de molts pobles i procedeixen probablement del món celta El cristianisme adaptà aquest mite, modificant-ne la funció, i a la literatura de l’edat mitjana s’apareixen als cavallers i els recomanen respecte a les lleis de l’Església Posteriorment esdevingueren un tema literari important, sobretot al s XIX, amb contistes com Grimm, Andersen, etc
recol·lecció
Etnografia
Acció de recollir fruits, tubercles i d’altres productes de la natura (mariscs, petits peixos, insectes, etc) que creixen espontàniament i sense intervenció humana.
Aquesta és la forma d’economia més primitiva ignorant de qualsevol tècnica agrícola i de domesticació Aquesta pràctica es relaciona amb la de la caça i de la pesca i és patrimoni dels pobles nòmades o seminòmades Per a excavar i recollir els tubercles hom utilitza el bastó de cavar, eina emprada també en agricultures primitives i per a recollir els fruits, coves i cistelles de fibres vegetals