Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Marc Fabi Quintilià
Educació
Literatura
Retòrica
Escriptor i mestre de retòrica llatí.
Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres, que és un tractat de retòrica…
Gai Calpurni Flac
Història
Retòrica
Retòric romà, curador del temple i prefecte de les muralles de Tarragona.
Se'n conserven cinquanta-una Declamationes , que hom acostumava a afegir a l’obra de Quintilià
Marc Porci Latró
Filosofia
Retòrica
Orador llatí.
Establí una escola de retòrica a Roma, on fou mestre d’Ovidi Sèneca li demostrà la seva admiració, i, entre altres, l’elogiaren Plini i Quintilià Se li atribueix un tractat de retòrica
oració
Retòrica
Discurs pronunciat en públic.
A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o deliberativa, la dels tribunals…
retòrica
Retòrica
Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…