Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
elocució
Retòrica
Tria i col·locació dels mots amb els quals hom expressa els pensaments.
Dionís d’Halicarnàs
Historiografia
Retòrica
Historiador i retòric grec.
Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc
amplificació
Retòrica
En un discurs oral o escrit, desenvolupament detallat i exhaustiu que hom dóna a una proposició o idea, a fi de deixar-la més clara i prestar-li més força.
Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc