Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Libani
Retòrica
Rètor grec.
Amic de Julià l’Apòstata, defensà l’hellenisme i propugnà la restauració pagana Admirat pels seus deixebles un dels quals fou Joan Crisòstom, escriví discursos i epístoles, que són un bon document de la vida antioquena
Publi Eli Aristides
Filosofia
Retòrica
Sofista i orador grec.
S'installà a Esmirna, ciutat que, gràcies a la seva intervenció, Marc Aureli féu reconstruir quan fou assolada per un terratrèmol Hom conserva cinquanta-cinc discursos seus, elogis de diversa mena com és ara A Roma
Dionís d’Halicarnàs
Historiografia
Retòrica
Historiador i retòric grec.
Escriví una Història primitiva de Roma des dels orígens fins al 264 aC, complement de l’obra de Polibi Entre les seves obres, escrites en un estil retoricodramàtic i en llengua classicoàtica, cal destacar Carta a Ammeu, Els oradors antics, La imitació, L’estil de Demòstenes, La collocació de les paraules i Dinarc
Teopomp
Historiografia
Retòrica
Historiador i rètor grec, deixeble d’Isòcrates.
Exiliat pels seus sentiments oligàrquics, viatjà molt i freqüentà la cort de Filip II de Macedònia, la d’Alexandre i, a Egipte, la de Ptolemeu Intervingué en la polèmica dels partidaris d’Isòcrates contra Plató Contra l’ensenyament platònic , però excellí, sobretot, en el camp de la historiografia les Històries hellèniques , continuació de l’obra de Tucídides del 411 al 394 aC, i les Històries filípiques , explicació del regnat de Filip II Pel seu deler de donar unitat a la història contemporània entorn d’una personalitat dominant, l’obra de Teopomp representa un dels esforços màxims de la…
Iseu
Filosofia
Retòrica
Orador grec, deixeble d’Isòcrates i mestre de Demòstenes.
Resten onze dels seus discursos, molt útils per al coneixement de la legislació àtica
retòrica
Retòrica
Art de l’eloqüència, de l’expressió oral i escrita, fixada d’acord amb unes regles que, introduïdes a Grècia pels sofistes, es perpetuaren i s’enriquiren en la tradició successiva.
Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és a dir, la…
anagnòrisi
Retòrica
Nom donat pels retòrics clàssics, dins el teatre grec i llatí, al reconeixement d’un fet o persona per part dels personatges, la qual cosa dóna a l’obra un tomb decisiu i mena l’argument al desenllaç (per exemple, el reconeixement d’Orestes per Electra).
L’anagnòrisi ha passat a d’altres gèneres i ha estat anomenada també agnició i reconeixement