Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
brahman
Hinduisme
Concepte fonamental de la metafísica de l’hinduisme, amb què hom designa l’Absolut.
De designar pregària, himne, fórmula màgica, coneixement sagrat, passà a significar el poder inherent en ells i, últimament, es convertí en un principi còsmic absolut i universal, identificat amb el paramaātman esdevingué així l’única realitat, centre d’especulació dels Upaniṣad, objecte de meditació i fi del progrés espiritual
yantra
Hinduisme
Budisme
Mot que en sànscrit significa ‘instrument’ i que designa diversos diagrames emprats en el culte i la meditació tàntrics, tant hindú com budista.
En la seva forma més elaborada s’anomena mandala i és ple de simbolismes Cada yantra és associat a una divinitat Un dels més famosos és el śrīyantra , que representa simbòlicament la ´Sakti o Potència Divina i en el qual hi ha els diagrames místics del yoni òrgan sexual femení i el linga fallus, dels santuaris divins, etc, tot encerclat per pètals de lotus
hinduisme

Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)
© Corel / Fototeca.cat
Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve de l’acceptació de l’…
advaita
Hinduisme
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.
L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya