brahman
*

m
Hinduisme

Concepte fonamental de la metafísica de l’hinduisme, amb què hom designa l’Absolut.

De designar pregària, himne, fórmula màgica, coneixement sagrat, passà a significar el poder inherent en ells i, últimament, es convertí en un principi còsmic absolut i universal, identificat amb el paramaātman ; esdevingué així l’única realitat, centre d’especulació dels Upaniṣad, objecte de meditació i fi del progrés espiritual.