Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
jainisme
Escultures jainistes a l’estat de Madhya Pradesh, a l’Índia
© X. Pintanel
Jainisme
Religió índia, fundada al segle VI aC per Vardhamāna, anomenat Mahāvīra, vint-i-quatrè jina
.
Com el budisme, és una reacció contra el bramanisme, malgrat que n'hagi adoptat la cosmologia Així, l’univers consta de dues substàncies, l’una grollera ajīva i l’altra animada jīva l’ànima pot obtenir la salvació després de successives reencarnacions Dividit en dos grups des del s I aC, té un milió i mig d’adeptes
digambara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, fundada pel Tîrthankâra.
Els digambara mantenen que un monjo no ha de posseir res, ni tan sols vestits Respecte als śvetāmbara , l’altra gran secta jainista, rebutgen llur costum d’anar vestits de blanc i tota llur literatura canònica
Sūtra
Jainisme
Budisme
En el budisme i el jaïnisme, col·lecció de sermons o d’exposicions dogmàtiques (pali sutta).
Mahāvīra
Jainisme
Nom (‘gran heroi’) amb què és conegut el príncep Vardhamana, vint-i-quatrè tirthaṅkara i fundador del jainisme.
A trenta anys s’inicià en la vida ascètica, i deu anys després esdevingué jina ‘conqueridor’ Des d’aleshores, i durant trenta anys, es lliurà a la predicació
tirthaṅkara
Jainisme
Títol (‘ànima perfecta’, ‘sant’) donat als vint-i-quatre patriarques de la tradició jaina (jainisme), coneguts també com a jina
.
Com Buda i alguns riṣi antics, eren de la casta guerrera kshatrīya Coneguts alguns només pel nom, únicament els tres darrers Ariṣṭanemi, Pārśva i Mahavira semblen tenir una base històrica
śvetâmbara
Jainisme
Membre d’una de les dues grans sectes del jainisme, caracteritzada per l’hàbit blanc que porten els monjos i les monges, fet que els oposa als digambara
.
Coneguts ja al s I aC, sembla que la separació definitiva data del concili de Valabhī s VI, en què el cànon śvetâmbara rebé la redacció final
literatura pràcrita
Literatura
Jainisme
Budisme
Literatura conreada a diverses contrades de l’Índia, formada en bona part per la literatura canònica del budisme theravāda i de les dues sectes jaines (jainisme): Svetambaras i Digambaras.
Es troba també àmpliament representada en la literatura dramàtica sànscrita, on constitueix la llengua dels personatges de caràcter vulgar Una altra secció és integrada per una sèrie d’obres gramaticals i diccionaris composts per diversos gramàtics Vararuci, Canda, Hemacandra, etc A partir del segle XII cedeix gradualment el lloc a les diverses literatures escrites en les llengües neoindoàries