Resultats de la cerca

Al servei del duc de Gandia, fou batlle 1650 de les baronies de Murla, Orba i Laguar Escriví les genealogies de les cases titulars del País Valencià, en especial dels Borja i dels Montcada Les seves notes històriques sobre Alacant foren aprofitades pel seu germà Vicent

Ciutadà de Saragossa, fou armat cavaller Fou lloctinent de mestre racional del regne d’Aragó i diputat de la generalitat 1593 De les seves obres, totes manuscrites, es destaca Linajes de nobles e infanzones del Reino de Aragón

Marquès de Casa Desbrull Germà d’Antoni, el 1774 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem Fou membre i censor de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País Deixà inèdits diversos treballs, com Adarga mallorquina, Historia genealógica de los linajes y casas de Desbrull, Boïl de Arenós, Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca, i una crònica dels esdeveniments del seu temps

Doctor en ciències polítiques i en dret per la Universitat de Budapest 1943 Estudià genealogia a Suïssa Fou membre del departament de ciències socials de la UNESCO, a París El 1964 fou elegit vicepresident de l’Acadèmia Internacional d’Heràldica Amb els seus treballs contribuí a l’aclariment genealògic d’importants figures de la història, i el 1970 fundà, amb altres, el Centre de Recherches Généalogiques et Héraldiques de Languedoc-Roussillon, a Besiers D’entre les seves obres cal destacar Étiennette dite Douce, comtesse de Provence XIe siècle 1962, La síntesis europea en el abolengo y la…

En la seva principal obra, Ahnentafelatlas 1898-1904, en la qual dóna els trenta-dos quarters dels caps de les cases sobiranes d’Europa, se serví del mètode d’enumeració creat per Jerónimo de Sousa i el divulgà Era fill del químic August Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1829 — Bonn 1896 i cosí germà de l’arqueòleg Reinhard Kekulé von Stradonitz Darmstadt 1839 — Berlín 1911

El 1968 li fou rehabilitat el títol de marquès de Valdelomar És autor, entre d’altres obres i articles de tema català, de Nobleza rural catalana masías del Vallés 1968, Hidalguías en Cataluña 1967, El derecho nobiliario histórico de dos consejos de Cataluña Ordenanzas y privilegios de la baronía de Montbuy 1969, i de caràcter historicopolític, de Fernando VII y la masonería Españoles unión y alerta 1970

Fill d’ Armand de Fluvià i Vendrell Es llicencià en dret a Barcelona 1959 Amplià, revisà i acabà l’edició d’ El solar catalán, valenciano y balear 1968, dels germans García Carrafa Especialista en genealogies catalanes i en les dinasties comtals dels Països Catalans, obtingué el primer premi Arenberg de genealogia 1984 i fou membre de l’Académie Internationale d’Héraldique 1985, de l’Institut Internacional de Genealogia i Heràldica i de l’Instituto Salazar y Castro del CSIC President fundador de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigillografia, Vexillologia i Nobiliària , publicà…

Fill de l’advocat Pere de Rosselló i Puig Es dedicà a la investigació genealògica i el 1924 aconseguí que li fos rehabilitat el comtat de Vilanova, sembla que aportant una documentació no gaire fidedigna, i es cognomenà de Vilanova de Rosselló Fou mort en iniciar-se la guerra civil Publicà treballs sobre llinatges catalans i deixà una collecció de notes manuscrites procedents de documents conegudes com Els papers del comte de Vilanova

Escriví sermons en castellà i llatí, obres teològiques i místiques És considerat un dels pares de la genealogia moderna Ideà un mètode d’enumeració dels avantpassats per a les taules d’ascendents, que utilitzà per primera vegada en la Noticia de la gran casa de los marqueses de Villafranca y su parentesco con los mayores de Europa Nàpols, 1676 i que més tard divulgà Stradonitz

Ciutadà de València, de pares originaris de la Marina, era germanastre de  Vicent Esquerdo Ocupà diferents càrrecs en l’administració foral i municipal, entre d’altres, jutge de contrafurs, síndic i jurat en cap en dues ocasions El contacte amb els arxius institucionals el degué afeccionar a la història, i reuní una biblioteca important Com altres erudits i estudiosos de l’època, copià o feu copiar aquelles “memòries” que considerà interessants i algunes, tot i que no són obra seva, foren considerades fruit del seu enginy, com apunta el bibliògraf Vicent Ximeno Entre els seus treballs…