Resultats de la cerca

Catedràtic de literatura a la Universitat Tècnica de Berlín 1959-88, és important la seva tasca com a editor, estudiós i promotor literari Membre del Grup 47, fou editor de les revistes literàries Akzente 1954-67, amb Hans Bender i, des del 1961, Sprache im technischen Zeitalter Publicà els reculls de poesia Der andere Gast ‘L’altre convidat’, 1952, Gedichte ‘Poemes’, 1964, i Systeme ‘Sistemes’, 1969 la novella Die Elefantenuhr ‘El rellotge d’elefant’, 1973 i la comèdia Alle Vögel alle ‘Tots els ocells tots’, 1978 En el camp dels estudis literaris és autor de Theorie der modernen Lyrik ‘…

Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima ‘Planys de Menó per Diòtima’ El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion , i tres anys més tard, a Nürtingen i a Stuttgart, acabà…

Fou jutge a Poznań, Plock i Varsòvia aquests anys treballà com a compositor i estrenà singspiele , com Die Lustige Musikanten 1805 Amb l’entrada de les tropes napoleòniques tornà a Berlín, on fou conseller del tribunal suprem 1814 Des d’aleshores es dedicà a escriure Der goldene Topf ‘El pot d’or’, 1812, Nussknacker und Mäusekönig ‘Trencanous i el rei de les rates’, 1816, Die Elixieren des Teufels ‘Els elixirs del dimoni’, 1816, Die Serapionsbrüder ‘Els germans Serapion’, 1819-21, etc D’aquesta època data també l’òpera Undine 1816, considerada una de les primeres òperes romàntiques

Autor d’obres crítiques sobre fets contemporanis, es feu famós amb Der Stellvertreter ‘El vicari’, 1963, peça teatral on és qüestionada l’actitud del papa Pius XII davant l’Holocaust Altres peces seves són Soldaten ‘Soldats’, 1967, sobre els bombardeigs de les ciutats alemanyes, Guerrillas 1970, utòpic i crític amb els EUA les comèdies Die Hebamme ‘La llevadora’, 1971 i Lysistrate und die Nato ‘Lisistrata i l’OTAN’, 1973 Peces posteriors són Juristen ‘Juristes’, 1979, Ärztinnen ‘Metgesses’, 1980 i Unbefleckte Empfängnis ‘Immaculada concepció’, 1988 Ha escrit també assaigs, com Krieg und…

Guanyà una beca a la Kreuzschule de Dresden, on estudià amb GA Homilius El 1751 estudià dret a Leipzig i esdevingué una figura central en la vida musical de la ciutat, sobretot a partir del 1762 Dirigí els concerts de la Gewandhaus des del 1781, i el 1789 esdevingué cantor a la Thomaskirche La seva importància rau, però, en l’aportació que feu com a compositor i impulsor del singspiel  alemany —a partir de l’òpera còmica francesa— i creador d’una opereta nacional alemanya que, per a ell, fou un vehicle de reanimació de la cançó en alemany, amb obres que formaren el repertori de molts grups…

També pintor, dibuixant i escenògraf, fou membre del Grup 47 Emigrà a Palestina 1933, visqué a Londres i retornà a Palestina com a oficial anglès Fou intèrpret en el procés de Nuremberg 1946-49 Del 1957 ençà resideix a Suïssa És autor d’obres radiofòniques importants, com Prinzessin Turandot ‘La princesa Turandot’, 1954, adaptada també per al teatre i la televisió, Das Opfer Helena ‘Helena la víctima’, 1955 adaptació teatral, 1959 i Herrn Walsers Raben ‘Els corbs del senyor Walser’, 1960 d’obres teatrals de l’absurd, com Spiele, in denen es dunkel wird ‘Jocs, en els quals es fa fosc’, 1958,…

D’estil molt clàssic i depurat, la seva prosa continua en part la tradició romàntica Fou bescantat per molts dels seus contemporanis, especialment pels naturalistes, pel seu culte a la bellesa ideal Premi Nobel de literatura 1910, és autor de L’Arrabbiata 1855, Himmlische und irdische Liebe ‘Amor celestial i terrenal’, 1886, Die Geburt der Venus ‘El naixement de Venus’, 1909, etc

Emigrà el 1933 a Txecoslovàquia i després als EUA, on es naturalitzà i treballà com a periodista El 1952, a causa del seu procomunisme, s’hagué d’establir a la RD Alemanya 1953 Allí, la seva actitud crítica en determinà l’exclusió de la Unió d’Escriptors i la prohibició de gran part de la seva obra De les seves novelles moltes escrites en anglès cal esmentar Hostages 1942, The Crusaders 1948, The Lenz Papers 1963, novella històrica d’intencionalitat contemporània, tècnica també utilitzada a Lasalle 1969 i Schmähschrift ‘Invectiva’, 1970 Altres novelles seves són Collin 1979, Ahasver 1981 i…

De família pietista, es revoltà contra la rigidesa religiosa i fugí de casa Installat a Basilea 1899, es naturalitzà suís 1921 A les novelles Peter Camenzind 1904 i Unterm Rad ‘Sota la roda’, 1906 presenta la revolta dels fills contra els pares Viatjà a l’Índia 1911 i seguí des de fora la Primera Guerra Mundial la inquietud que li provocà restà plasmada a Demian 1919 Escriví encara Siddharta 1922, Der Steppenwolf ‘El llop de les praderies’, 1927 i Das Glasperlenspiel ‘El joc de perles de vidre’, 1943 El 1946 obtingué el premi Nobel D’un pessimisme turmentat, plantà cara amb l’ajut del…

Emigrat el 1936 a causa de la seva militància comunista, el 1945 retornà a la RFA, i dos anys més tard passà a la RDA Influït en un principi pel surrealisme Zwölf Balladen von den grossen Städten , ‘Dotze balades de les gran ciutats’, 1945, posteriorment adoptà un estil més tradicional i els seus motius derivaren vers la lluita contra el nazisme i, finalment, sobre la construcció del socialisme cal esmentar els poemes Die Strassen der Furcht ‘Els camins de la por’, 1946, així com la narració Der Leutnant Yorck von Wartenburg ‘El tinent Yorck von Wartenburg’, 1946 i d’altres, publicades sota…