Resultats de la cerca

Comte de Platen-Hallermund Participà com a tinent en la campanya del 1815 contra Napoleó Poc després de donar-se a conèixer amb la seva primera obra, Ghaselen ‘Gaseles’, 1821, que fou ben acollida, abandonà Alemanya i s’installà al sud d’Itàlia El principal objectiu de la seva poesia fou d’aconseguir la perfecció formal, la qual cosa el distancià de la societat de la seva època També escriví els Sonette aus Venedig ‘Sonets venecians’, 1825 i Der romantische Oedipus ‘El romàntic Èdip’, 1828, on atacà Heine Conreà, a més, la història amb les seves Geschichten des Königreichs Neapel ‘Històries…

Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc

Estigué vinculat al Göttinger Hain, grup implicat en el Sturm und Drang Revalorà les balades — Leonore 1773, Der wilde Jäger ‘El caçador irat’, 1778, Das Lied vom braven Mann ‘La cançó de l’home valerós’, 1778, etc— i dedicà cançons torturades a Molly, cunyada i tercera muller seva Escriví una versió de les aventures del baró Münchhausen 1786 Malalt, fracassada la seva vida sentimental i criticada la seva poesia per Friedrich von Schiller, acabà suïcidant-se

Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de Shakespeare, el valor de la…

És conegut sobretot pel seu diccionari, en cinc volums, Biographische Denkmale ‘Monuments biogràfics’, 1824-30, dedicat a personatges històrics Fou també crític literari i membre del moviment polític i literari de la Jove Alemanya

Iniciador i cronista del Grup 47, la seva obra documenta fets polítics i culturals, com Die Mauer oder 13August ‘El mur o el 13 d’agost’, 1961 i Almanach der Gruppe 47 1947-62 Amb la novella Die Geschlagenen ‘Els derrotats’, 1949, una mena de diari d’un soldat, tingué renom internacional A aquesta seguí Sie fielen aus Gottes Hand ‘Caigueren de la mà de Déu’, 1951 i l’allegat antiideològic Briefe an einen jungen Sozialisten ‘Cartes a un jove socialista’, 1974 És també autor de l’autobiografia Reisen durch meine Zeit ‘Viatges a través del meu temps’, 1989

Visqué a Berlín 1797-1801, on conegué FSchleiermacher, i més tard a París fins el 1804, on estudià sànscrit i llengües de l’antiga Pèrsia Collaborador de revistes conservadores, com Europa 1803-05, es convertí al catolicisme 1808 A partir del 1809 entrà al servei del govern austríac com a diplomàtic És considerat com un dels teòrics i programadors més brillants del Romanticisme, el qual definí com a “poesia universal i progressiva” en la revista Athenäum , que fundà juntament amb el seu germà August Wilhelm el 1798 Autor d’aforismes, d’escrits crítics i històrics, com Über…