Resultats de la cerca

D’origen modest, hagué de treballar en feines diverses fins que l’èxit de Der Pfarrer von Kirchfeld ‘El rector de Kirchfeld’, 1870 li permeté de lliurar-se al teatre A més d’una quinzena de peces dramàtiques, que sovint insinuen el naturalisme, deixà narracions, d’entre les quals destaca la novella Der Sternsteinhof ‘La hisenda de Sternstein’, 1885, que, com la resta de la seva l’obra, és de tema rural i d’intencions didàctiques

Estudià Romàniques i traductologia a la Universitat de Viena Aprengué el català de manera autodidàctica El 2008 publicà la novella satírica Hominide ‘Homínid’, que relata els set dies mitològics d’un australopithecus afarensis que obre el camí cap a la civilització En alemany, escrigué diversos assaigs culturals sobre temes catalans El 2009 presentà el seu poemari Vermells , enterament escrit en català i amb una traducció en alemany feta també per l’autor El poemari fou editat per una editorial de la Cerdanya Fou guardonat amb el premi literari Wiener Werkstattpreis 2007 i el…

Fou director del teatre municipal de Viena Alguns poemes el vinculen a la Jove Alemanya per la seva tendència liberal És autor de Lieder eines kosmopolitischen Nachtwächters ‘Cants d’un vigilant cosmopolita’, 1840 i del drama Das Haus der Barnefeldt ‘La casa dels Barnefeldt’, 1850

Pertanyent a la generació més traumatitzada per la Primera Guerra Mundial, en la seva obra més ambiciosa, Union der festen Hand ‘Unió de la mà ferma’, 1931, tracta dels darrers anys d’aquest conflicte i analitza la complicitat de la gran indústria amb el nacionalisme militarista És autor, també, de les novelles Schiffer im Strom ‘Vaixells en el riu’, 1933 i Heimmeh nach der Hölle ‘Enyorança de l’infern’, 1936 i de les narracions Urbans Erzählbuch ‘Llibre de contes d’Urban’, 1943, així com de volums d’assaig

Casada amb l’escriptor Arthur Gundaccar von Suttner Coneguda pacifista, esdevingué famosa amb la novella Die Waffen nieder ‘A baix les armes', 1889, traduïda gairebé a totes les llengües europees Rebé el premi Nobel de la pau el 1905, i fou nomenada presidenta del Buró Internacional per la Pau, a Berna El 1909 publicà les seves memòries

Home inquiet, de gran sensibilitat, es féu un nom amb Gedichte ‘Poesies’, 1832 i Neuere Gedichte ‘Noves poesies’, 1838 Tot i la seva follia, fou el poeta del dolor Savonarola 1836, Die Albigenser ‘Els albigesos’, 1842, cant a la llibertat religiosa i política, i Waldlieder ‘Cançons de bosc’

Visqué a Viena, a la cort del duc Leopold VI d’Àustria, i fou amic de Walter von der Vogelweide Cantà l’amor feliç, amb una lírica elegant i subtil

En acabar els estudis s’establí a Viena, on començà un estudi sobre Richard Wagner, el qual conegué personalment es casà amb una filla del compositor La seva obra principal, Die Grundlagen des neunzehten Jahrhunderts ‘Els fonaments del segle XIX’, 1899, que acusa la influència del pensador francès JA Gobineau, és una interpretació de la història basada en la idea de la superioritat de la raça ària

Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En vida publicà…

Són escasses les seves dades biogràfiques Fou de llinatge noble, i residí a la cort de Viena, juntament amb el també poeta Reinmar von Hagenau Més tard entrà al servei de l’emperador Frederic II, el qual li concedí un feu prop de Würzburg Hom conserva de la seva obra més d’un centenar de poemes, no tots d’atribució segura, repartits en uns trenta manuscrits Perfeccionà notablement la lírica, sobretot quant a l’estil La seva poesia amorosa, d’una sensibilitat extraordinària, rompé amb convencionalismes i insinuà la possibilitat de l’amor per damunt de la classe social, exaltant la bellesa de…