Resultats de la cerca

En la seva primera obra narrativa, Il nome sulla sabbia 1924, es palesa ja el contrast, de caire romàntic, entre una viva sensualitat i una vigilant consciència moral, contrast que es mantindrà al llarg de tota la seva producció i que revela, també, influències dels corrents del decadentisme europeu Cal destacar Tre storie d’amore 1931, La presenza del male 1948, Gli egoisti 1959, Antica terra 1968 i La terra abbandonata 1971

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del 1991 fou…

Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale 1949, un…

Autor d’un cançoner de sonets, en els quals, de manera realista, excellí a traduir els ideals burgesos de l’època Així, atacà la doctrina del stil nuovo i, en algun sonet a Dant, i a l’hora de cantar la seva estimada Becchina, veritable anti-Beatriu, ho féu amb un cinisme i una sensualitat que, a vegades, han fet pensar en una transposició autobiogràfica Tanmateix, la seva vida és poc coneguda, i més probablement cal cercar les fonts del gènere particular, que desenrotllà amb termes sovint desesperançats i violents, en la poesia goliàrdica i jocosa medievals

Fou crític literari del diari “Il Rissorgimento liberale”, editor de “La Fiera Letteraria” i d’altres revistes, i autor de l’assaig Scrittori d’Europa 1928 Conreà també la prosa narrativa, Il giorno del giudizio 1927, etc Collaborà com a guionista en alguns films

És autor de Poesie amorose 1589, d’una traducció italiana d’ Èdip Rei de Sòfocles i del poema èpic en llatí Sinade 1591 A petició de Torcuato Tasso revisà la darrera versió de Gerusalemme Conquistata

D’entre aquestes adaptacions cal distingir Guerin Meschino 1473, Storie Narbonesi 1864, Aspramonte 1951 i, sobretot, I Reali di Francia 1941, recull de narracions en prosa del cicle carolingi

Donat a conèixer amb un recull poètic, Poesie grigioverdi 1915, escriví, entre altres obres, Gente in Aspromonte 1930, Vent’anni 1930, L’età breve 1946 i el dietari Quasi una vita 1951 En les seves novelles, narracions i articles periodístics, descriví amb un pessimisme combatiu, proper al de Giovanni Verga i estilísticament molt reeixit, el paisatge i els problemes de la terra calabresa, així com les tensions socials plantejades a les ciutats

Oscillant entre la vida joglaresca i una adscripció cortesana, treballà sovint per encàrrec d’altri, tocà tots els temes i totes les formes poètiques de l’època, i compongué, entre d’altres, cantigues, cançons d’escarni, planys i lloes a la Mare de Déu