Resultats de la cerca

Iniciador de la literatura dialectal napolitana, situà les seves obres en un ambient popularitzant i realista Escriví La Vaiasseide o poema de les serventes 1615, Micco Passaro ‘nnammurato 1621, Viaggio di Parnaso 1621, Delli travagliuse amure di Ciullo e Perna 1621

Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc

Filla de Fabrizio Colonna, casada amb Ferdinando Francesco d’Ávalos, marquès de Pescara Mort aquest, compongué molts poemes consolatoris, de clara influència petrarquista, recollits a Rime 1558 També té un recull de Lettere 1542-45

Autor d’alguna obra de teatre i de contes i llibres didàctics per a infants Es féu famós amb Le avventure di Pinocchio 1880 Pinotxo

Oficial borbònic, lluità per la República Partenopea participà en la revolució del 1820 i fou confinat a Brno L’any 1823 collaborà a “Antologia”, revista de Florència Obres seves són Storia del reame di Napoli dal 1734 al 1825 1834, Memoria militare sulla campagna d’Italia dell’anno 1815 1847

Fill d’un militar de carrera, l’any 1927 anà amb la seva família a Líbia, d’on tornà l’any 1938 Estudià llengües semítiques i orientals i es graduà el 1942, any que fou mobilitzat per lluitar a la Segona Guerra Mundial El 1943 desertà als aliats Després de ser novament capturat per l’exèrcit nazi, s’evadí i passà la resta de la Segona Guerra Mundial a l’Àfrica del Nord sota el comandament del general Eisenhower En acabar la guerra fou condecorat amb la Medalla d’Argent al valor militar El 1946 publicà la seva primera novella  Il Migliore e l’Ultimo , basada en les seva experiència en la…

Estudià a Bolonya i ensenyà lleis a Siena, Perusa i Bolonya Escriví Lectura in Codicem Fou ambaixador de l’emperador Enric VII a Florència Citat per Dant en De vulgari eloquentia com a important poeta amorós del dolce stil nuovo , tendeix, però, a una concepció de l’amor ja menys idealitzada Se'n conserven uns 200 poemes, recollits per Carducci en Rime di messer Cino da Pistoia e di altri del sec XIV

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto potere 1954,…

Jesuïta, ensenyà retòrica a Mòdena Establert a Venècia, publicà novelles La ballerina onorata , 1714 La cantatrice per disgrazia , 1754 La commediante per fortuna , 1755, etc i, sobretot, estrenà obres teatrals en les quals rivalitzà amb Goldoni sense excessiva fortuna L’avventuriere alla moda 1749, Schiava cinese 1753, Il filosofo veneziano 1754, etc

Establert a Roma, fou protegit de diversos nobles i del papa Urbà VIII Antagonista de Marino, introduí, influït per França, la mètrica clàssica en la poesia italiana Conreà l’anacreòntica, les odes pindàriques, etc, amb una llengua altisonant i d’una gran musicalitat externa És autor de Canzonette 1591, Il rapimento di Cefalo 1600, Gelopea 1604