Resultats de la cerca

Escriví, en llatí, Carmina de laudibus Estensium i deu èglogues allegòriques traduí a l’italià obres de Corneli Nepos, Xenofont i Heròdot, i redactà Timone , adaptació teatral d’un diàleg de Llucià, i Istoria Imperiale , seguint les cròniques de Riccobaldo La seva fama es basa, però, en dues obres el cançoner Amorum libri tres , el millor recull líric italià del s XV, el més càlid i sincer, bé que convencional en l’estructura i els temes motius petrarquescs, clàssics, etc, i l’obra cabdal Orlando innamorato , poema cavalleresc en octaves, les dues primeres parts del qual foren publicades el…

Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més orgullosa Scrivere…

El féu famós Don Camillo 1950 i el seu cicle novellístic, sàtira de les lluites polítiques rurals des d’un punt de vista dretà Algunes obres seves, com Il destino si chiama Clotilde 1942, han estat traduïdes al català per R Oliveró

Professor d’història de l’art a la Universitat de Parma La seva poesia transposa en el paisatge de la seva Emília natal una malenconia distanciada, molt influïda pel to elegíac de l’obra de Proust Els seus principals reculls són Sirio 1929, Lettera da casa 1934, La capanna indiana 1951, Viaggio d’inverno 1971 i La camera da letto 1984, poema narratiu considerat la culminació de la seva obra

De família noble, estudià lleis a Ferrara 1489-94 Entrà al servei dels Este, senyors de Ferrara Familiar, el 1503, del cardenal Ippolito d’Este, prop del qual exercí activitats molt diverses, el 1518 fou nomenat familiar del duc Alfons I d’Este, germà del cardenal, amb funcions també diverses, entre elles la de governador de la Garfagnana 1522-25 Malgrat que hagi estat dit que en la seva obra predominà la raó sobre la passió, la base de la seva poesia foren els afectes, però expressats sempre d’una manera celada, amb indiferència aparent i amb força ironia foren el refugi del poeta davant la…

La seva poesia va de l’estil de D’Annunzio, amb Le fiabe ‘Les faules’, 1913, al corrent dels Crepusculars , amb Armonia in grigio ed in silenzio 1903, i al futurisme, amb Poesie elettriche 1911, superant totes les influències amb Inaugurazione della primavera 1915 Cal destacar-ne la vena idíllica impressionista, plena de color i d’imaginació

Autor de novelles Gelosia 1894, Vortice 1899, Olocausto 1902, La disfatta 1896, i d’obres polítiques, entre les quals es destaquen La lotta politica d’Italia 1892, història d’Itàlia des de les invasions bàrbares fins a la darreria del s XIX, i La rivolta ideale 1908, on afirma la necessitat d’una regeneració d’Itàlia, que acompleixi finalment l’obra ideal del Risorgimento Pel seu encès nacionalisme italianista i la seva inspiració imperialista ha estat considerat un dels precedents del feixisme

Autor de poesies festives en bolonyès i en italià i de les narracions Bertoldo i Bertoldino , molt populars