Resultats de la cerca

Fou amic i admirador de JJoyce Les seves dues primeres novelles, Una vita 1892 i Senilità 1898, amb les quals intentà sense èxit professionalitzar-se com a escriptor, contenen ja els trets principals de la seva narrativa el tema de la vellesa, sobretot com a estat d’ànim, el de la sensació de fracàs de l’home dominat pels instints L’estil analític i introspectiu és una constant de la seva obra, de la qual cal destacar, especialment, La coscienza di Zeno 1923 Pòstumament hom publicà les novelles La novella del buon vecchio e della bella fanciulla 1929 i Corto viaggio sentimentale 1949, un…

De formació marxista, collaborà en nombroses publicacions i fou catedràtic de crítica literària a la Universitat de Siena La seva poesia, influïda per l’hermetisme, gira entorn de la consciència del fracàs en l’acompliment d’esperances i desigs Foglio di via 1946, Poesia ed errore 1959, Una volta per sempre 1963, Questo muro 1973, Paesaggio con serpente 1984 Com a assagista, al costat del seu interès per la política contemporània i la literatura, es revelà com un moralista polèmic Dieci inverni 1947-1957 1957, Verifica dei poteri 1965, L’Ospite ingrato 1966 Ventiquattro voci per un dizionario…

A Roma fou redactor de La Riforma La seva obra literària, desenvolupada en el clima de la scapigliatura , es caracteritza per la recerca d’una nova tècnica estilística L’altrieri nero su bianco 1868 i Vita di Alberto Pisani 1871 són importants sobretot per l’habilitat estilística De l’època romana són La colonia felice 1874 i La desinenza in A 1878, els trets essencials de les quals són l’humor subtil i l’estil refinat

Autor d’alguna obra de teatre i de contes i llibres didàctics per a infants Es féu famós amb Le avventure di Pinocchio 1880 Pinotxo

Adherit als moviments literaris avantguardistes, participà en diverses revistes i escriví un manifest futurista Il controdolore , 1914 Provinent dels Crepusculars , atent a tot allò que és quotidià, polemitzà enmig d’una estètica que anava fins al grotesc Publicà  Poesie recull de la seva producció poètica jovenívola, 1905-30, Il codice di Perelà 1911, novella sintètica futurista i, posteriorment, Le sorelle Materassi 1931, I fratelli Cuccoli 1948 També tornà a la poesia Viaggio sentimentale , 1955

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777

De nom Girolamo, adoptà el de Teofilo en ingressar en l’orde benedictí, que abandonà del 1524 al 1543 És un dels representants principals de la poesia macarrònica El 1517 publicà, amb el pseudònim de Merlin Cocai , la primera edició de les Maccheronee l’última, força millorada, fou publicada el 1552 i contenia Baldus, Zanitonella, Moscheide, epigrames i cartes en vers Són també notables les seves poesies llatines recollides a Varium Poema en canvi, les obres d’inspiració religiosa Umanità del Figliuolo di Dio, Palermitana , etc són d’un escàs valor literari

Fou portaveu de la idea d’un socialisme humanitari i federalista, ric de ferments cristians i morals Exiliat durant el període feixista, publicà a l’exili diverses obres de lluita política Il fascismo 1934, La scuola dei dittatori 1938 Estigué a Barcelona, el 1923, on fou empresonat per activista Però el seu renom d’escriptor li prové, sobretot, d’algunes novelles, com Fontamara 1930 traducció catalana de JFuster, 1967, Vino e pane 1937, Il seme sotto la neve 1940 i Il segreto di Luca 1956, que, dintre el gust de la narrativa verista, mostren situacions i ambients de zones de la Itàlia…

Conreà la poesia Muse napoletane , 1635 i la narració curta a la manera de Boccaccio Lo cunto de li cunti ovvero lo Trattenimiento de peccerille, 1634-36