Resultats de la cerca

Radicava a l’església romànica, actualment parroquial, de Castellnou dels Aspres Rosselló Esmentat des del 1420, fou secularitzat el 1592

El seu primer prior, Joan, procedia de Vilabertran El 1124 el papa Calixt II n'aprovà la fundació i l’estatut canonical El 1168 un canonge de Lledó fou tramès a Girona per reformar-hi la canònica de Sant Martí Sacosta L’església actual fou iniciada pel prior Arnau de Coll vers el 1180, que construí també un hospital prop d’aquesta Es conclogué menys sumptuosament al principi del s XIII té tres naus, amb pilastres per a separar-les i una bella portalada romànica la façana ha restat inacabada Tingué una filial a Osona Sant Tomàs de Riudeperes, 1095 i una altra al Rosselló Santa…

Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona Tingué una escassa vitalitat del s XIV ençà només tenia prior El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp Només en resten unes escasses ruïnes

El fundà el 1121 el prevere Pere Vidal amb el consentiment del bisbe de Girona, del comte Ponç Hug d’Empúries i del senyor del lloc Ponç Guillem de Torroella Les donacions dels nobles i fidels, situades sobretot a Bellcaire, Canet, Canavalls, Mata, Llabià i Fontanilles, li permeteren de tenir una comunitat de dotze membres, que més tard es reduí a cinc L’any 1178 una incursió de musulmans procedents de Mallorca, governada aleshores per Muhammad ibn Ishāq ibn Gāniya potser ell mateix dirigí l’expedició, saquejà el monestir i fou causa de la mort o deportació a Mallorca de la majoria dels seus…

Sembla ésser un monestir familiar fundat per Guillem, senyor de Meià, a la primera meitat del s XI Vers el 1050 fou desbaratat per una ràtzia musulmana, i fou refet poc després El 1080 el regia l’abat Pere i estava molt decadent per això els descendents del fundador el donaren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla de sant Benet i un abat nou El 1094 l’ardiaca barceloní Ermengol, fill de Guitard Guillem de Meià, li féu importants donacions de béns i esglésies, base del seu territori exempt, i el transformà en monestir femení El 1170 tornava a ésser regit per un prior, i el…

Existia ja el 1205, i encara era priorat el 1581 Amb el nom de priorat, però, ja regularitzat, subsistí la nova església fins a l’inici del segle passat, prop de la mar Les seves ruïnes, conegudes pel priorat de Sant Pere , foren arrasades fa poc en fer-hi una urbanització

El bisbe d’Elna n'adquirí la jurisdicció el 1110 El 1592 fou secularitzat i subsistí amb títol prioral fins el 1786, que es fusionà amb la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà Se'n conserva l’antiga església construïda pels Rocabertí en 1067-87, a la qual fou afegida una notable portalada de marbre, al s XII, i el claustre, gòtic, el 1307 El conjunt és englobat en una àmplia edificació dels s XIII i XIV

Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes

Vers el 1080 la família del vescomte de Cerdanya Ramon hi edificà una església, i el 1802 s’hi installà una comunitat de canonges augustinians La comunitat, que aconseguí sostreure's del bisbat d’Elna, tenia a mitjan s XII una vintena de membres, quan fou ampliada l’església amb un transsepte, on s’obre l’absis major i dues absidioles en el gruix del mur, una nau a la banda del N, comunicada per dos arcs amb la central, i una galeria al S, a manera d’andana de claustre, amb columnes i capitells esculpits, que donava accés a la sala capitular també s’edificà la massissa torre que servia de…

L’església d’Espirà, existent ja abans del 1098, pertanyia a Cuixà, i fou redimida pel bisbe el 1134 En fou el primer prior el canonge d’Elna Pere Arnau 1136-54, que, afavorit pels nobles i senyors del veïnatge, arribà a senyorejar l’Espirà, el castell de Pena i les Cases de Pena, Vilanova de la Ribera i Parestortes Alfons I el Cast el prengué el 1178 sota la seva protecció El 1381 la comunitat s’uní a la de Santa Maria de la Real El 1592 l’abadia de la Real fou secularitzada i les antigues esglésies priorals esdevingueren collegiates, regides per un abat fins que foren unides a la mitra d’…