Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
ampliació de capital
Economia
Dret mercantil
Augment de la xifra del capital d’una societat mercantil mitjançant l’aportació de béns dels antics socis o d’altres de nous, o el traspàs al compte de capital del contingut dels comptes de reserva o la conversió de crèdits passius o plusvàlues en capital.
L’ampliació de capital exigeix sempre acord de la junta general de socis, generalment amb vot reforçat, inserit en el registre mercantil i, a més, en el cas de conversió de crèdits, el consentiment dels creditors
termini de gràcia
Economia
Dret mercantil
Ampliació del terme de pagament, una vegada vençut el deute.
acció
Economia
Dret mercantil
Títol valor que representa una part aíquota del capital d’una societat per accions, resultat de dividir el capital social pel nombre d’accions.
Expressa la condició de soci duna societat anònima, i confereix al seu titular el conjunt de drets i obligacions propis d’aquesta condició Entre els primers destaquen el dret polític d’assistència i vot a les juntes generals, el dret econòmic de participar en els gaunays socials i en la quota de liquidació, i el dret de subscripció preferent de nous títols, en supòsits d’ampliació de capital Entre les obligacions, la principal és la de realitzar el desembossament íntegre del valor de l’acció Les accions poden presentar valors diferents l’inicial és el valor nominal corresponent a cada …
aportació de capital
Economia
Dret mercantil
Acte jurídic de transmissió de béns, molt sovint diners, a una societat, o promesa d’aportar-los-hi, reconeixent a l’aportant una participació en el capital d’acord amb la natura de cada societat (materialitzat en forma d’accions, si es tracta d’una societat anònima o aportacions en qualsevol altre cas), amb motiu de la constitució de la societat o de l’ampliació del seu capital.
Per excepció, també constitueix un negoci jurídic d’aportació el que hom fa en concepte de comptes en participació, bé que els béns aportats no constitueixin formalment capital social Contràriament, en algunes societats l’aportació social pot consistir en treball La participació en el capital social concedeix, a més de la qualitat de soci, uns certs drets econòmics i els drets polítics de contribuir en la formació de la voluntat social mitjançant el vot a les juntes generals de socis, i gairebé sempre, el de formar part dels òrgans de direcció de la societat
bisbat de Barbastre

Bisbat de Barbastre
© Fototeca.cat
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació territorial eclesiàstica erigida pel papa Pius V el 18 de juny de 1571 i inclosa dins la província eclesiàstica de Saragossa, amb 71 parròquies de la diòcesi d’Osca i 74 de la de Lleida.
Al segle XIX hi foren incorporades 51 parròquies de la jurisdicció exempta de Sant Victorià d’Assan situades a Sobrarb i al voltant dels antics monestirs ribagorçans de Sant Pere de Taverna i d’Ovarra, entre les quals algunes de llengua catalana el Ru, a la vall de Benasc Calbera, Castrocit, Morens, Ovarra, Rallui i Biasques, a la ribera de l’Isàvena El bisbat de Barbastre fou agregat a Osca pel concordat del 1851 —de fet fou mantingut fins el 1855, en morir el bisbe Fort i Puig—, i la catedral fou reduïda a collegiata, però Barbastre fou restaurada com a administració apostòlica el 1896 i…
bisbat de Vic

Mapa del bisbat de Vic
© Fototeca.cat
Cristianisme
Bisbat
Història
Demarcació de l’Església catòlica que té per capital la ciutat de Vic.
En l’actualitat comprèn íntegrament la comarca d’Osona, el Moianès i el Lluçanès, la major part de les del Ripollès, el Bages i Anoia i part de les de la Selva, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Berguedà i la Garrotxa Els primers límits del bisbat foren fixats en una butlla del papa Benet VII del 978 i en l’acta de consagració de la catedral de Vic del 1038 en tots dos documents els límits resten imprecisos en arribar a l’Anoia segons el segon arriben fins al Segre, on faltava encara de reorganitzar la part de la Segarra i de l’Urgell Vers el 1150 arribà a la plena extensió per…