Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
golf de Patres
Golf marí
Golf septentrional del Peloponès, Grècia, entre els caps Papas i Drépanon.
Té poca fondària menys de 100 m i les costes són planes i suaus i acullen diversos nuclis de població, el més important dels quals és la ciutat que li dóna el nom
golf de Riga
Golf marí
Golf de la mar Bàltica, a les costes de Letònia i d’Estònia.
Penetra 174 km en el litoral i té una superfície de 18 100 km 2 És separat de la mar oberta per l’illa de Saaremaa De poca profunditat 62 m, les ribes són planes i sorrenques Hi desguassen els rius Daugava Dvina Occidental, Liélupe i Gauja Es glaça del desembre a l’abril El port principal és Riga
golf de Corint
Vista nocturna del golf de Corint
Man Sid (CC BY-NC-ND 2.0)
Golf marí
Golf de la mar Jònica, continuació del golf de Patres, que separa el Peloponès de la península Balcànica.
golf Argòlid
Golf marí
Golf de Grècia, a l’est del Peloponès, ocupat per petites illes amb la de Spétsai a l’entrada.
golf d’Arcàdia
Golf marí
Golf de la Grècia meridional, al llarg de la costa occidental del Peloponès.
Forma una entrada de la mar Jònica
golf Ambràcia
Golf marí
Golf de Grècia Central a la costa de la mar Jònica, on desemboca el riu Arakhthós.
Comunica amb la mar per un canal d’uns 2 km d’ample amb la localitat de Préveza a la sortida A la costa S hi ha els petits ports de Vónitsa i Amfilokhía
golf Sarònic
Golf marí
Golf de Grècia Meridional, anomenat també golf d’Egina, que s’obre entre l’Argòlia (Peloponès) i l’Àtica i pel canal de Corint està comunicat amb el golf de Corint.
Hi ha diverses illes, entre les quals es destaquen la de Salamina i Egina El port principal és el Pireu
golf de Finlàndia
Golf marí
Braç de l’E de la mar Bàltica limitat, al N, per Finlàndia, a l’E per Rússia i al S per Estònia.
D’origen tectònic, format en el Terciari, té una longitud de 430 km, una amplada de 60 a 120 km i una profunditat màxima de 115 m La costa és molt retallada, especialment la finlandesa Els principals ports són Hèlsinki i Kotka, a Finlàndia, Sant Petersburg i Viipuri a Rússia, i Tallinn a Estònia Hi desguassen, entre altres el Neva i el Narva, que el comuniquen amb els llacs Ladoga i Peipus, respectivament És glaçat de tres a cinc mesos l’any per la seva poca salinitat